Vídeo de She Owl al Refugi Antiaeri

Ja poden veure a la xarxa part de l'actuació que She Owl van realitzar el passat 16 d'octubre al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs -organitzada per Brubaker i RefugiArt-. Concretament, l'inici amb "Homewoods", "She Owl", "Nanna" i "Dreamwalk". El vídeo, cortesia del Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, va ser gravat i editat per Jaume Ribó. Poden visionar-lo aquí.

El factor públic

She Owl actuant al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs, el passat 16 d'octubre.

Ocasions com aquesta fan que tot acabi tenint sentit. Que totes les nits de dormir poc, les hores d'anar de bòlit i les jornades maratonianes valguin molt més que la pena. La del passat 16 d'octubre va ser una d'aquelles vetllades en què totes les peces encaixen, en què tot va sobre rodes i un s'acaba sentint privilegiat pel fet de formar-ne part. Una banda singular en un entorn també singular. She Owl actuant al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs de la mà de RefugiArt i Brubaker. Un dels meus grups preferits en un dels millors llocs on he arribat a treballar mai. I encara hi va haver un tercer factor que va fer de l'esdeveniment una data per a emmarcar. El públic, és clar -exactament el mateix es pot dir del respectable aplegat l'endemà a l'Anònims-.

Un públic reduït -l'aforament es limitava a 30 persones- però amb molta més predisposició que les masses que van als concerts a fer instagrams -o a fer petar la xerrada- en comptes d'escoltar música. Com a mostra, l'aplaudiment amb què van ser obsequiats els músics un cop finalitzat el concert. Un aplaudiment llarg i sentit. I sonor. Perquè es va sentir. Perquè va fer fins i tot més soroll que els aplaudiments a mig gas que s'escolten en determinats esdeveniments massius. Perquè un públic reduït acostuma a gaudir una actuació a través dels sentits i no d'una pantalla tàctil. Petites estructures, petits públics i grans resultats, diu un dels lemes de Brubaker. I mai més ben dit que divendres passat a Sant Adrià -o que l'endemà a Granollers-.

Em va cridar especialment l'atenció una parella de l'última fila. Un noi i una noia que movien el cap, intercanviaven mirades de complicitat i dibuixaven als seus respectius rostres expressions de sorpresa, d'emoció i fins i tot d'èxtasi. Durant la recta final fins i tot es van posar drets i ell va deixar anar un sonor "Bravo!". S'ho passaven bé tot descobrint una banda que fins aleshores els era desconeguda -la qual cosa alegra el dia a qualsevol promotor, paraula-. Després vaig estar parlant amb ells i va resultar que també eren músics. I que, malgrat practicar un estil diferent del de She Owl, havien gaudit d'allò més el seu concert i probablement n'havien absorbit influències. És clar que sí, molt ben dit. Ser músic també consisteix en això.

Ritual sota terra

SHE OWL

Refugi Antiaeri, Sant Adrià de Besòs

16 d'octubre de 2015

Durant la Guerra Civil espanyola, mentre l'aviació feixista castigava sense pietat les posicions republicanes a l'entorn de Barcelona, els veïns de Sant Adrià de Besòs van comptar amb un aliat clau. Trotsky, un gos de privilegiada oïda que podia detectar abans que cap defensa antiaèria la proximitat dels esquadrons aeris i d'aquesta manera alertar la població del perill imminent. La seva és una de les nombroses històries que viuen a l'interior del refugi antiaeri de la placeta Macià. Una cambra subterrània construïda l'any 1938 amb la finalitat de salvar vides i recuperada, ja en ple segle XXI, com a espai de memòria però també de creació i difusió en l'àmbit de les arts. Un indret on històries com la de Trotsky conviuen amb d'altres com la de She Owl, que ahir hi van actuar de la mà de RefugiArt i Brubaker.

El duet italià es troba aquests dies de gira per Catalunya presentant el seu segon disc, "Animal Eye" (2015). Una col·lecció de cançons fosques en aparença però lluminoses en essència. Percussions tribals, instrumentació exòtica i atmosferes oníriques que ahir semblaven fetes a mida de l'entorn. Fins al punt que la pròpia banda es va fondre amb l'estructura del refugi, aprofitant les diferents galeries per a reforçar la força escènica del seu set. Com a mostra, el tret de sortida amb Demian Endian fent-se càrrec dels tambors des de l'escenari i Jolanda Moletta materialitzant-se gairebé des del no res i desplaçant-se entre el respectable mentre entonava els versos de "Homewoods". Ja amb la vocalista asseguda darrere el teclat, van enllaçar "She Owl" amb "Nanna".

Va ser tot just l'inici d'un concert que acabaria esdevenint quelcom més que un concert. Un ritual, ni més ni menys, una cerimònia pagana de celebració de la vida, de la memòria i de tot allò que ens fa ser tal i com som. L'entorn, aquell refugi subterrani on passat i present es fonen per a traçar un futur millor, va acabar de fer la resta. Elevant a noves dimensions títols com "Animal Animal", "Mimla" o "Child Bride", aquesta última amb un harmònium indi com a fil conductor. La recta final, amb Endian escenificant la trencadissa d'un cor al ritme de "Decembers" -amb el propi cor, fet de cascabells, emprat com a instrument de percussió-, va desembocar en un llarg i sonor aplaudiment. El d'una audiència reduïda -l'aforament es limitava a una trentena de persones- però totalment lliurada a una litúrgia que per sempre més habitarà a l'interior del refugi. Aquesta tarda (19,30), She Owl clouran la seva gira catalana amb una actuació a l'Anònims de Granollers.

Instint animal al nou videoclip de She Owl

Instint animal, el que celebren She Owl al seu nou videoclip. "Animal Animal" és el primer single extret del segon disc del duet italià, "Animal Eye" (2015). Dirigit per George S. Rosenthal, el clip mostra Jolanda Moletta i Demian Endian interpretant la peça en qüestió envoltats de natura. Ja el poden visionar aquí. Recordin que Brubaker porta She Owl en directe aquesta setmana a Sant Adrià de Besòs (Refugi Antiaeri, divendres 16) i Granollers (Anònims, dissabte 17). Més informació aquí.

She Owl: 16 i 17 d'octubre, Sant Adrià de Besòs i Granollers

Foto Roberta Cartisano.

Brubaker presenta:

SHE OWL en concert

Dv 16 d'octubre / Refugi Antiaeri / St. Adrià de Besòs / 21h

Ds 17 d'octubre / Anònims / Granollers / 19,30h

Boscos encantats, cases fetes d'arbres i els flocs de neu tenyint de blanc el paisatge. Llops que esdevenen persones, bruixes que es reencarnen en mussols i la força de la natura que no s'atura davant de res. Contes de fades salvatges i onírics, recitats per una veu hipnòtica i penetrant. Tambors tribals, un piano que s’endinsa en la boira i tot un arsenal d’instruments antics, exòtics i poc convencionals. Foscor, tendresa i romanticisme en un discurs que fon el folk amb la psicodèlia i els motius neoclàssics. She Owl és el projecte conjunt de Jolanda Moletta i Demian Endian, originaris d’Itàlia i adoptats oficialment per la comunitat musical de San Francisco. Ha estat a la ciutat californiana on han enregistrat els dos discos que tenen publicats a data d’avui, “She Owl” (2013) i “Animal Eye” (2015). Obres que els han valgut comparacions amb Cat Power, Bat For Lashes, Dead Can Dance o PJ Harvey, entre d'altres. Delicada com el vent i aterradora com la naturalesa en estat pur, She Owl és molt més que una espècie en perill d’extinció. És un exemplar únic, genial i irrepetible.

Més informació:
She Owl
Pàgina web / Bandcamp / Youtube / B-Magazine / Entrevista

Preu entrada:
- Refugi Antiaeri 5 € / Reserves a https://refugiart.wordpress.com / Aforament limitat
- Anònims entrada lliure

Han presenciat mai un concert en un refugi antiaeri?

She Owl.

Han presenciat mai un concert a l'interior d'un refugi antiaeri? Aquest mes d'octubre tenen vostès la possibilitat de descobrir una de les veus més singulars de la música independent europea, en un entorn gairebé fet a mida del seu discurs. SHE OWL, un duet italià a qui s'ha comparat amb Cat Power, PJ Harvey, Dead Can Dance o Bat For Lashes, presentarà el seu segon disc al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs de la mà de Brubaker. L'objectiu de l'actuació és doble. D'una banda, reivindicar el refugi com a espai de memòria però també de creació. De l'altra, cercar un escenari singular, aliè als circuits habituals de música en directe i on l'experiència vagi més enllà del fet estrictament musical. El concert tindrà lloc el proper divendres, 16 d'octubre (21h.). L'endemà, 17 d'octubre, She Owl actuaran al restaurant-llibreria Anònims de Granollers. Més informació.

She Owl - "Animal Eye" (2015)

Música salvatge, interpretada amb el cor, la ment i els ulls ben oberts. És així com She Owl defineixen el seu segon disc. Un “Animal Eye” que arriba dos anys després del seu debut homònim i amb el qual refermen la seva singularitat. Si aquell primer disc es podia considerar com una banda sonora per als contes de fades que escrivia Jolanda Moletta, aquest nou treball adopta un to més introspectiu on guanyen terreny la veu, les percussions i els motius tribals.

Totes les peces evoquen elements tan essencials com la respiració o els batecs del cor, així com la pròpia experiència vital de la pròpia Moletta i el seu company Demian Endian. Petites ferides, caigudes i alegries del dia a dia, narrades a través d’una lírica carregada de simbolisme. Cançons que parlen de tu a tu a qualsevol criatura nascuda en captivitat, a tothom que senti part d’una tribu que encara no pogut trobar.

Enregistrat a The Complex Studio (San Francisco) durant l’estiu de 2015, “Animal Eye” ha estat produït per She Owl amb l’assistència tècnica de George S. Rosenthal. El propi duet s’ha fet càrrec de tots els instruments -entre els quals destaquen una autoharpa, un harmònium indi, una kalimba i un tambor de marc, a més dels corresponents teclats, guitarres i bateria-, a excepció de les pistes de baix enregistrades per Roberta Cartisano.

A nivell de producció, s’han servit de diferents efectes de so i recursos electrònics amb l’objectiu de generar nous paisatges sonors, sense oblidar-se de les textures orgàniques que sempre han caracteritzat el seu discurs. D’aquesta manera, She Owl ha pogut assolir a l’estudi tota l’energia i la visceralitat que caracteritzen els seus directes.

SHE OWL presentaran "Animal Eye" en directe a casa nostra durant el proper mes d'octubre. De la mà de Brubaker, els dies 16 i 17 seran a Sant Adrià de Besòs (Refugi antiaeri) i a Granollers (Anònims), respectivament. Més informació aquí.

Claustrofòbia sota terra

"No Exit?"
Companyia Amartis

Refugi antiaeri, Sant Adrià de Besòs

27 de març de 2015

El sentiment de culpabilitat, el fracàs personal entès en termes post-capitalistes i la sensació de trobar-se eternament atrapat en un pou sense sortida. Un cercle viciós dominat pel dolor, el patiment constant i una claustrofòbia amplificada ahir per l'entorn on es va representar. Un antic refugi antiaeri que combina la seva tasca de recuperació de la memòria històrica amb la d'espai de creació i exhibició cultural. Un indret que dècades enrere va salvar vides, però on també es van acumular les pors de tots aquells que patien en primera persona les conseqüències d'una guerra. I l'escenari ideal, per tant, per a posar de manifest algunes de les pors del món contemporani. La por de no ser acceptat. La por del fracàs. La por de no estar a l'alçada. La por de voler ser un mateix. La por, en definitiva, de no trobar cap sortida.

"No Exit?" ("Sense sortida?") és precisament el títol del muntatge que la companyia Amartis presentava ahir a Sant Adrià de Besòs. Un espectacle que engloba disciplines com el teatre, la dansa contemporània, la poesia o les arts visuals. Eines a partir de les quals una única intèrpret, Elisenda Selvas, s'endinsa en els racons més ocults de la ment humana, tot posant de manifest alguns dels grans mals inherents a la societat contemporània i trançant-ne les causes. El seu personatge, ho explica ella mateixa per mitjà de versos tan punyents com la seva mirada perduda i devastada, havia estat la riota de la classe. Aquella nena que entomava tots els cops sense tornar-s'hi, tot aprenent a acceptar que la culpa no era de qui pegava sinó d'ella mateixa. La víctima de l'assetjament escolar que, anys més tard, ho és també de la violència domèstica, d'unes relacions laborals fetes a mida dels més forts i d'un entorn social on no encaixar equival a no existir.

La posada en escena de "No Exit?", doncs, espanta o com a mínim inquieta. I no ho fa per mitjà de la foscor ni de les estridències -que hi són-, sinó per la manera com Selvas dóna forma als temors humans i els lliura a un respectable totalment indefens. Cadenes -reals i metafòriques-, sang, vísceres i els laments de qui malgrat tot no se'n surt. Menció a part es mereix l'antistriptease amb què la intèrpret denuncia tota la vanitat del món que ens envolta. Vestint-se per a impressionar -en una cita o en una entrevista de feina, tant se val això, la qüestió és impressionar-. És d'aquesta manera, tapant el seu cos en comptes de destapar-lo, com Selvas il·lustra sense embuts tota la pornografia inherent en una quotidianitat tan perversa com políticament correcta. Més tard farà el mateix amb un vestit de núvia. El matrimoni com a presó i, una vegada més, la protagonista encadenada i atrapada. Sense sortida.