Refugi Antiaeri, Sant Adrià de Besòs
16 d'octubre de 2015
Durant la Guerra Civil espanyola, mentre l'aviació feixista castigava sense pietat les posicions republicanes a l'entorn de Barcelona, els veïns de Sant Adrià de Besòs van comptar amb un aliat clau. Trotsky, un gos de privilegiada oïda que podia detectar abans que cap defensa antiaèria la proximitat dels esquadrons aeris i d'aquesta manera alertar la població del perill imminent. La seva és una de les nombroses històries que viuen a l'interior del refugi antiaeri de la placeta Macià. Una cambra subterrània construïda l'any 1938 amb la finalitat de salvar vides i recuperada, ja en ple segle XXI, com a espai de memòria però també de creació i difusió en l'àmbit de les arts. Un indret on històries com la de Trotsky conviuen amb d'altres com la de She Owl, que ahir hi van actuar de la mà de RefugiArt i Brubaker.
El duet italià es troba aquests dies de gira per Catalunya presentant el seu segon disc, "Animal Eye" (2015). Una col·lecció de cançons fosques en aparença però lluminoses en essència. Percussions tribals, instrumentació exòtica i atmosferes oníriques que ahir semblaven fetes a mida de l'entorn. Fins al punt que la pròpia banda es va fondre amb l'estructura del refugi, aprofitant les diferents galeries per a reforçar la força escènica del seu set. Com a mostra, el tret de sortida amb Demian Endian fent-se càrrec dels tambors des de l'escenari i Jolanda Moletta materialitzant-se gairebé des del no res i desplaçant-se entre el respectable mentre entonava els versos de "Homewoods". Ja amb la vocalista asseguda darrere el teclat, van enllaçar "She Owl" amb "Nanna".
Va ser tot just l'inici d'un concert que acabaria esdevenint quelcom més que un concert. Un ritual, ni més ni menys, una cerimònia pagana de celebració de la vida, de la memòria i de tot allò que ens fa ser tal i com som. L'entorn, aquell refugi subterrani on passat i present es fonen per a traçar un futur millor, va acabar de fer la resta. Elevant a noves dimensions títols com "Animal Animal", "Mimla" o "Child Bride", aquesta última amb un harmònium indi com a fil conductor. La recta final, amb Endian escenificant la trencadissa d'un cor al ritme de "Decembers" -amb el propi cor, fet de cascabells, emprat com a instrument de percussió-, va desembocar en un llarg i sonor aplaudiment. El d'una audiència reduïda -l'aforament es limitava a una trentena de persones- però totalment lliurada a una litúrgia que per sempre més habitarà a l'interior del refugi. Aquesta tarda (19,30), She Owl clouran la seva gira catalana amb una actuació a l'Anònims de Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada