"Si les nostres guerres interiors ens porten a les guerres que veiem a l'exterior, potser és hora que afrontem les nostres pors i deixem de fer veure que no en som responsables", diuen She Owl al text promocional de "Drifters" (2017). Un ep de quatre cançons que el duet italià establert a Alemanya i estretament vinculat amb l'escena independent de San Francisco ha compost durant les seves constants gires per amdbós costats de l'Atlàntic. Quatre peces que aborden la guerra en concret, el conflicte en general i l'estat de les coses en aquest món que ens envolta -una d'elles, "Before the Night", ja la vam poder escoltar en directe durant la seva última visita als escenaris catalans, la tardor de 2016-. I que suposen un salt endavant a nivell de composició i sobretot d'arranjaments. Als instruments habituals -piano, bateria, autoarpa, kalimba, percussions diverses...- s'hi afegeixen ara subtils però efectius acabats electrònics que enriqueixen i sofistiquen el so de Jolanda Moletta i Demian Endian sense restar-li personalitat ni frescor. Es mantenen les essències tribals, els paisatges a contrallum i les atmosferes oníriques marca de la casa, però guanya terreny l'experimentació sonora en un disc on per primera vegada es manifesten She Owl més propers a Bat For Lashes que a Dead Can Dance. Un treball en clau de present i un ferm punt de partida cap a nous horitzons sonors. Escoltin-lo a Bandcamp.
