El factor públic

She Owl actuant al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs, el passat 16 d'octubre.

Ocasions com aquesta fan que tot acabi tenint sentit. Que totes les nits de dormir poc, les hores d'anar de bòlit i les jornades maratonianes valguin molt més que la pena. La del passat 16 d'octubre va ser una d'aquelles vetllades en què totes les peces encaixen, en què tot va sobre rodes i un s'acaba sentint privilegiat pel fet de formar-ne part. Una banda singular en un entorn també singular. She Owl actuant al Refugi Antiaeri de Sant Adrià de Besòs de la mà de RefugiArt i Brubaker. Un dels meus grups preferits en un dels millors llocs on he arribat a treballar mai. I encara hi va haver un tercer factor que va fer de l'esdeveniment una data per a emmarcar. El públic, és clar -exactament el mateix es pot dir del respectable aplegat l'endemà a l'Anònims-.

Un públic reduït -l'aforament es limitava a 30 persones- però amb molta més predisposició que les masses que van als concerts a fer instagrams -o a fer petar la xerrada- en comptes d'escoltar música. Com a mostra, l'aplaudiment amb què van ser obsequiats els músics un cop finalitzat el concert. Un aplaudiment llarg i sentit. I sonor. Perquè es va sentir. Perquè va fer fins i tot més soroll que els aplaudiments a mig gas que s'escolten en determinats esdeveniments massius. Perquè un públic reduït acostuma a gaudir una actuació a través dels sentits i no d'una pantalla tàctil. Petites estructures, petits públics i grans resultats, diu un dels lemes de Brubaker. I mai més ben dit que divendres passat a Sant Adrià -o que l'endemà a Granollers-.

Em va cridar especialment l'atenció una parella de l'última fila. Un noi i una noia que movien el cap, intercanviaven mirades de complicitat i dibuixaven als seus respectius rostres expressions de sorpresa, d'emoció i fins i tot d'èxtasi. Durant la recta final fins i tot es van posar drets i ell va deixar anar un sonor "Bravo!". S'ho passaven bé tot descobrint una banda que fins aleshores els era desconeguda -la qual cosa alegra el dia a qualsevol promotor, paraula-. Després vaig estar parlant amb ells i va resultar que també eren músics. I que, malgrat practicar un estil diferent del de She Owl, havien gaudit d'allò més el seu concert i probablement n'havien absorbit influències. És clar que sí, molt ben dit. Ser músic també consisteix en això.