Una jaqueta de Ricky Nelson

Una jaqueta de Ricky Nelson, amb el nom del cantant estampat sobre el logotip de Capitol Records. L'autor de "Garden Party" la va lluir durant la seva gira mundial de 1981, presentació del mai prou reivindicat "Play to Win", publicat aquell mateix any. La peça està exposada al Hard Rock Cafe d'Estocolm.

Dylan canta Ricky Nelson

Dylan en directe a Chula Vista - Foto Todd Norris / Youtube.

Bob Dylan ha tornat a tancar amb una peça aliena el concert d'aquesta matinada a Chula Vista, Califòrnia. En aquest cas ha estat "Garden Party". Una cançó country que Ricky Nelson va compondre i gravar el 1972, i que a mans de Dylan (i la seva banda) m'ha fet pensar en la forma com Grateful Dead solien aproximar-se a aquest gènere musical.

Dylan podria tancar els seus concerts amb "Blowin' in the Wind", "Knockin' on Heaven's Door" o "Like a Rolling Stone", peces que ell mateix va escriure i que per ara segueix sense tocar. En lloc d'això, opta per saludar els seus amics, referents i companys de viatge –i per fer el que li dona la gana, faltaria més–.

És el primer cop que Dylan versiona en directe "Garden Party", una cançó que d'alguna manera resumeix l'esperit dels dos concerts que ha fet enguany a l'Outlaw Music Festival Tour: "I went to a garden party / To reminisce with my old friends / A chance to share old memories / And play our songs again".

Però això no és tot. A la peça en qüestió, Nelson es recordava d'alguns d'aquells 'old friends' i dedicava un vers al mateix Dylan: "And over in the corner / Much to my surprise / Mr. Hughes hid in Dylan's shoes / Wearing his disguise". Aquesta matinada, Dylan ha cantat sobre ell mateix des dels versos d'algú altre. Que jo sàpiga, això encara no havia passat mai.

Randy Meisner (1946-2023)

RANDY MEISNER
(1946-2023)

La casualitat va voler que de la gravació d'un disc notable n'acabés sortint una de les bandes més grans de tots els temps. Glenn Frey, Don Henley, Bernie Leadon i Randy Meisner no van arribar a tocar plegats durant l'enregistrament de l'àlbum homònim de Linda Ronstadt (1972), però el fet de coincidir a l'estudi com a músics de sessió –i els ànims de la mateixa cantant- els van portar a formar el seu propi grup. Es van batejar com a Eagles i la resta va ser història.

Meisner, baixista, va gravar els cinc primers treballs de la banda, començant amb el debut homònim de 1972 –on va cantar la preciosa "Most of Us Are Sad"- i deixant la formació per esgotament un cop lliurat el mastodòntic i totèmic "Hotel California" (1976). Una de les seves aportacions més reconegudes al catàleg dels californians va ser "Take It to the Limit", peça que va coescriure i cantar a "One of These Nights" (1975), el seu quart àlbum, també un dels grans èxits del grup en termes comercials.

Abans dels Eagles, Meisner havia estat un dels fundadors de Poco, arribant a gravar únicament "Pickin' Up the Pieces" (1969) –desavinences amb la resta de components, que havien exclòs bona part de les seves pistes de la mescla final, van precipitar la seva sortida del grup-. També havia format part de la Stone Canyon Band de Ricky Nelson a principis de la dècada dels 70. Després dels Eagles va seguir tocant pel seu compte. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.