El disc ecologista d'Intana, a El 9 Nou

Intana presenten una edició molt especial del seu tercer àlbum, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). La funda del cd està feta amb envasos reciclats provinents del contenidor groc. Plàstics trinxats i fosos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a l'embolcall del disc. Un procés innovador i fins ara inèdit a la indústria discogràfica. I un acte de coherència de la banda amb el missatge ecologista d'aquest darrer treball. Avui en parlem amb el guitarrista del grup, Guillem Callejón, a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Un disc fet amb plàstics reciclats

S'imaginen vostès la possibilitat de reciclar tot allò que rebutja el sistema i convertir-ho en part d'una obra d'art que, de passada, convidés a reflexionar al voltant de la petjada humana sobre el planeta? Intana ho han fet de la mà de l'estudi Oiko Design Office i del dissenyador Marc Conangla, que han desenvolupat un packaging novedós i innovador –no s'havia fet mai abans- per al tercer àlbum del quartet barceloní, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). Un treball que justament planteja la necessitat d'alterar les dinàmiques que ens han portat fins on som i, en definitiva, de cuidar el planeta que habitem perquè és l'únic de què disposem.

En el que es pot contemplar com tot un exercici de coherència, el packaging en qüestió té com a base una funda de cd feta amb envasos provinents del contenidor groc. Plàstics que s'han trinxat i fos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a la funda del disc. Així, cada cd és únic. No es tracta per tant d'una edició limitada, sinó d'una sèrie que es produeix unitat per unitat i sota demanda, per tal de no consumir més material del necessari. El llibret s'ha imprès en paper reciclat. I a tot plegat cal sumar-hi l'escenografia i el vestuari que la banda encapçalada per Núria Moliner i Guillem Callejón està fent servir als concerts, fets també amb materials reciclats.

Més informació:

Intana  /  Pàgina web

Intana - "Planeta Nou" (2022)

El tercer àlbum d'Intana és un d'aquells discos que poden arribar a desconcertar en una primera escolta. Sobretot si un contempla l'evolució de la banda barcelonina des que es va presentar en societat, ara fa cinc anys, amb un debut homònim que apuntava a les coordenades polsegoses d'uns Mazzy Star però no renunciava a trobar la seva pròpia veu. El va seguir "A Plan for Us" (2019), un salt endavant on encara ressonaven els vents més desèrtics del so Americana però es confirmava també el gust de Núria Moliner, Guillem Callejón i companyia pel pop més brillant i cristal·lí –a l'equació iniciada per Mazzy Star s'hi podien sumar referents com Daughter, Warpaint o The War On Drugs-.

"Planeta Nou" (2022, Satélite K), el tercer àlbum en qüestió, va encara un pas més enllà tot consolidant els acabats sintètics i els paisatges atmosfèrics. El resultat és un repertori que cal degustar poc a poc i sense pressa, que requereix al seu temps –no és cap retret, al contrari- i que guanya punts a cada escolta. Un cançoner que avança per rutes més o menys familiars en pistes com "Per ningú" o "Canvis", però alhora fa girs tan inesperats com l'estètica urbana de la inicial "Espècie en extinció", o els aires trip hop d'"Utopia" i "No ens cal anar de pressa". Un títol, aquest últim, que d'alguna manera resumeix el missatge de fons d'un treball que és conseqüència de la pandèmia però també de les dinàmiques que ens han portat fins al punt crític on ens trobem.

La mateixa banda ha definit aquest àlbum com una utopia conceptual que vol contraposar-se a la realitat distòpica que ens ha tocat viure. I efectivament, "Planeta Nou" bé podria ser un refugi sonor contra la incertesa del món que ens envolta. Una col·lecció de cançons plàcides que es perfilen des del primer moment com una possible via d'evasió del soroll estructural d'aquesta societat que ja no pot més amb ella mateixa. Versos que posen sobre la taula xacres com l'emergència climàtica o les desigualtats socials, però també l'amor per la natura i la determinació de qui encara creu en la possibilitat de construir un món millor. I tot plegat amb aquell embolcall sempre plàcid i suggerent que ja ha esdevingut marca de la casa.

Roger Mas, censurat

Coses d'aquests temps quadriculats (i absurds) que ens ha tocat viure, Roger Mas va veure la setmana passada com iTunes li censurava el seu darrer single a causa del títol. "Amb la polla i amb l'ou" és una simpàtica rumba dedicada a la cuinera Carme Ruscalleda. El títol en qüestió fa referència a una gallina petita i als ous que no solen faltar a la cuina de Ruscalleda, però els filtres del reproductor multimèdia de la totpoderosa Apple semblen haver entès una altra cosa i no l'han deixat passar.

No cal dir que tot plegat no ha fet res més que donar notorietat a una cançó que els seguidors de Mas de ben segur escoltaran a través d'altres canals –el més recomanable, tampoc cal dir-ho, el format físic-. "Amb la polla i amb l'ou" forma part del flamant darrer àlbum del solsonès, "Totes les flors" (2021, Satélite K), on per cert figuren cançons de títols potser no tan cridaners però amb aquella profunditat que sol caracteritzar el seu autor. A destacar peces com "Mort, qui t'ha mort?", "Tu vols àngels xisclant", la pròpia "Totes les flors" o "Si us blau", aquesta última un blues d'allò més genuí, dedicat a Amadeu Casas, amb tot un Quico Pi de la Serra a la guitarra.

Montfort, a El 9 Nou

Com qui torna a casa. El cap de setmana passat vam assistir al concert de Montfort al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, municipi del Baix Montseny amb el qual manté el músic una estreta relació. Presentació del seu primer disc en solitari, "Cerca del suelo" (2020, Satélite K), amb projeccions d'Alexandra Ortiz. I una actuació emmarcada al cicle Amb Empremta d'Autor que organitza Som del Montseny. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

L'univers de Montfort

MONTFORT
Cicle Amb Empremta d'Autor
Teatre Pare Casals, Sant Esteve de Palautordera

7 d'agost de 2021

Les composicions de Montfort oscil·len entre la introspecció de la cançó d'autor d'estètica indie i la joia de la música d'arrel llatinoamericana. És el contrast que dibuixen, per exemple, dues peces de naturalesa tan distant però complementària com la malencònica "Ojalá" i l'assolellada "En todas direcciones". Totes dues formen part del seu primer àlbum, un "Cerca del suelo" (2020, Satélite K) que va presentar la nit passada al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera –concert emmarcat al cicle Amb Empremta d'Autor que organitza l'associació Som del Montseny-.

Per a Carlos Montfort, nom complet de l'artista que es troba al darrere del projecte Montfort, tocar a Sant Esteve és com tocar a casa. Hi va viure durant una bona temporada i forma part del duet Clementina, exponent de l'escena musical del Baix Montseny amb base d'operacions al propi municipi. Mexicà establert actualment a la Segarra, Montfort va desplegar ahir el seu personal univers sonor amb el suport de tot un arsenal d'instruments –guitarres, violí, percussions i pedalera de loops- que ell mateix es va anar alternant en un recital que es va complementar amb els sempre evocadors visuals de l'artista multidisciplinària Alexandra Ortiz.

Intana - "A Plan for Us" (2019)

Els barcelonins Intana refermen la seva aposta pel pop a contrallum i els acabats onírics amb "A Plan for Us", un segon disc que eixampla horitzons i marca territori.

La primera sensació a l'escoltar el segon disc d'Intana, "A Plan For Us" (2019, Satélite K), és que la formació encapçalada per Núria Moliner (veu) i Guillem Callejón (guitarra) ha evolucionat cap a noves textures sonores sense abandonar les coordenades que van definir ara fa dos anys el seu debut homònim. Es mantenen aquells paisatges a contrallum, aquelles atmosferes oníriques, aquells ressons de bandes com Mazzy Star, però guanyen terreny els acabats sintètics, s'imposa una producció més sofisticada, i els barcelonins s'acosten per moments a discursos com el d'uns Daughter o fins i tot el d'unes Warpaint.

La nota promocional d'"A Plan for Us" el defineix com un disc dual, un diàleg constant entre la realitat i els somnis, entre les preguntes i les respostes, fruit de la por envers la inèrcia i la necessitat de sortir sempre endavant. També és un disc de contrastos, on el pop assolellat de "Light and High" cohabita amb les gèlides temperatures d'"Strings", on la subtilesa slowcore de "De punt a línia" pot arribar a invocar les formes d'uns Cowboy Junkies mentre "La teva realitat" s'aproxima a la malenconia d'uns Camera Obscura. Un decidit pas endavant on Moliner i companyia amplien horitzons i marquen territori. El presentaran el 27 d'abril al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).


Més informació:
Intana  /  Pàgina web