Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Mas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Mas. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 de gener del 2023
El concert amb auriculars de Roger Mas, a El 9 Nou
La nit del passat divendres 30 de desembre vam acomiadar el 2022 tot assistint al concert que Roger Mas va oferir a l'església de la Garriga en el marc del Festival Silenci. Un repertori molt ben triat que va repassar 25 anys de trajectòria als escenaris, i que els presents vam escoltar amb auriculars. De tot plegat en parlem avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 31 de desembre del 2022
Un concert amb auriculars
Església de Sant Esteve, La Garriga
30 de desembre de 2022
Va ser com a mínim curiós, el fet d'observar 200 persones –aforament complet- degustant d'aquesta manera unes cançons que s'estaven interpretant en directe a la mateixa sala. L'experiència auditiva, és clar, va fregar la perfecció durant tota l'actuació. I si bé tot plegat va restar un cert grau d'espontaneïtat a la vetllada –si parlem de música en directe, de vegades s'agraeix un cert marge d'error-, la veritat és que també va evitar situacions desagradables de les que solen estar a l'ordre del dia –zero tertúlies mentre sonava la música, ni un sol telèfon mòbil a la vista-.
Després de cada interpretació, és clar, venien els aplaudiments i un es treia els auriculars per comprovar que efectivament seguia havent-hi vida al seu voltant –la de 200 ànimes ben servides, per ser exactes-. I per damunt de tot, no cal dir-ho, hi va haver les cançons. De les adaptacions dels versos de Goethe ("El rei dels verns") i Verdaguer ("Lo Comte Arnau"), a reclams en clau de present com "Totes les flors" i perles tan ben (re)trobades com la plàcida "Ninadorm". A destacar també les inclinacions jazzístiques del binomi tot terreny que acompanyava el de Solsona a l'escenari –Xavier Guitó (teclats) i Arcadi Marcet (contrabaix)-.
dijous, 22 de desembre del 2022
Revista d'homenatge a JIM
Els Amics del Faraó JIM han tingut la bondat d'incloure un article d'un servidor en aquesta revista d'homenatge a Joan Illa Morell, JIM, a un any de la seva mort, on també hi ha textos de Fernando Arrabal, Karles Torra, Paco Monja, Santi Montagud, Carlus Padrissa, Roger Mas i el mateix homenatjat, entre d'altres. Un plaer poder ser part d'aquest projecte, i un honor poder-me veure al costat de noms que per mi són referents.
dilluns, 14 de febrer del 2022
El quart de segle escènic de Roger Mas, a El 9 Nou
Dissabte passat vam assistir al concert de Roger Mas al Teatre Auditori Cardedeu. Celebració d'un quart de segle als escenaris i presentació de "Totes les flors" (2021) en el marc del Tastautors. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.
diumenge, 13 de febrer del 2022
Roger Mas celebra un quart de segle als escenaris
Tastautors 2022
Teatre Auditori Cardedeu
12 de febrer de 2022
Un quart de segle de carrera musical molt ben portat, i un present creatiu envejable. Roger Mas commemora aquests dies els seus primers 25 anys als escenaris, i ho fa amb la gira de presentació d'un àlbum, "Totes les flors" (2021, Satélite K), que ha vingut a refermar la vigència del seu discurs. La nit passada va actuar al Tastautors amb el suport d'un trio tot terreny on destacava la presència de la multiinstrumentista Míriam Encinas Laffitte (dilruba, viola, flauta i percussions). Textures orgàniques, ressons tel·lúrics i aquell misteri ancestral que han elevat el cançoner del de Solsona fins al panteó dels més grans.
Va alternar el folk malencònic de "Totes les flors", les formes estripades de "Tu vols àngels xisclant" i la rumba desvergonyida d'"Amb la polla i amb l'ou", amb els aires dylanians de "La caseta d'enlloc", el jazz cabaretesc de "Mort, qui t'ha mort?", el blues desacomplexat de "Si us blau" i una polsegosa (re)lectura en clau psicodèlica de "No falta res". Va interpretar tot sol "El rei dels verns", adaptació d'un poema de Goethe, i va refermar "Jordi", versió d'una peça tradicional anglesa, entre els punts forts del seu repertori més recent. Tot plegat, amb aquell ofici i aquella presència escènica que marquen diferències i dels quals molt pocs poden presumir.
divendres, 7 de gener del 2022
La prèvia del divuitè Tastautors, a El 9 Nou
El Tastautors és a punt de desplegar el cartell de la seva divuitena edició, on destaca la presència de Roger Mas, El Petit de Cal Eril, i el concert exclusiu Trestautores amb Paula Grande, Gessamí Boada i Magalí Sare. Serà a partir del 29 de gener al Teatre Auditori Cardedeu, on també actuaran Pau Roget, Isabel Vinardell i Marc Parrot. Abans, La Ludwig Band, Ariox i Joan Colomo actuaran al Tarambana en el marc de l'Off Tastautors. Avui en fem la prèvia a El 9 Nou del Vallès Oriental.
Labels:
Ariox,
Cardedeu,
El Petit de Cal Eril,
Gessamí Boada,
Isabel Vinardell,
Joan Colomo,
La Ludwig Band,
Magalí Sare,
Marc Parrot,
Pau Roget,
Paula Grande,
Roger Mas,
Tastautors,
Trestautores
dimecres, 22 de desembre del 2021
Joan Illa Morell "JIM" (1946-2021)
(1946-2021)
Mai oblidaré el primer cop que vaig parlar amb el JIM. Va ser per telèfon, un vespre de divendres quan em disposava a sortir de casa per anar a punxar discos en un lloc on la gent solia venir a escoltar-los. Aquell mateix matí, la desapareguda Revista del Vallès m'havia publicat un article on parlava molt de passada sobre la contracultura a Granollers durant la dècada dels 70, i on per tant feia referència a l'alter ego de Joan Illa Morell –JIM eren les seves inicials-. Ell s'havia molestat en aconseguir el meu número de telèfon i em trucava per fer-me saber que li havia agradat el que havia escrit, i que em volia conèixer en persona. La trucada em va fer una il·lusió tremenda, i la conversa es va anar allargant fins que vaig veure que se'm feia tard per anar a punxar i em vaig haver de disculpar, acordant que faríem aquella trobada tan bon punt ens fos possible a tots dos.
I la vam fer al cap de pocs dies al restaurant llibreria Anònims, que aleshores era un dels pocs llocs de Granollers on podia acudir una persona amb certes inquietuds si no volia sentir-se com un marcià –o bé si volia sentir-se com un marcià en un entorn on això no fos cap inconvenient-, i que avui directament és tot un oasi enmig d'un desert. Va ser la primera de moltes trobades que vam mantenir en aquella època, també de moltes trucades telefòniques que solien allargar-se molt més del que havia durat aquella primera presa de contacte. Recordo, en més d'una ocasió, penjar el telèfon després de 30 o 40 minuts de conversa i preguntar-me: "Què volia? Per què m'ha trucat?". El JIM era així. Un personatge entranyable, irrepetible, únic en la seva espècie, que simplement no encaixava amb la majoria de normes i convencions d'aquest món tan absurd que ens ha tocat habitar.
Al JIM se'l sol recordar com a director del C.I.T. (Centro de Iniciativas y Turismo), una oficina de l'Ajuntament de Granollers que s'encarregava entre d'altres coses de dinamitzar l'activitat cultural de la capital vallesana durant una dècada, la dels 70, en què la ciutat va acabar esdevenint per mèrits propis un dels punts més calents de la cultura pop al conjunt de Catalunya. D'aquella època destaquen esdeveniments com el Festival de Música Progressiva celebrat el maig de 1971 al camp de futbol de Palou –el primer festival de rock a l'aire lliure mai dut a terme a l'Estat espanyol-, els dos concerts que King Crimson van oferir el novembre de 1973 a l'antic Palau Municipal d'Esports –l'actual Parquet-, amb implicació d'un jove Gay Mercader, i el multitudinari happening de Salvador Dalí, l'agost de 1974 a la plaça de la Porxada.
D'episodis memorables n'hi va haver molts més, però tot sol tenir un final i el tancament del C.I.T. es va precipitar a principis dels anys 80 amb l'arribada d'aires nous però no necessàriament renovadors als despatxos municipals. No deixa de ser paradigmàtic que d'aleshores ençà Granollers hagi esdevingut progressivament una ciutat gris que tendeix a confondre cultura amb festa major i on tota iniciativa mínimament singular o engrescadora acaba topant de forma frontal amb els tentacles de l'oficialisme més ranci, carrincló i encantat d'haver-se conegut a ell mateix. Una ciutat capaç d'haver celebrat al seu dia l'Any Dalí sense comptar amb la participació de qui havia portat el geni empordanès fins a la mateixa porta de la seu consistorial, havent arribat a compartir llargues estones amb l'artista al seu domicili de Portlligat. Així són les coses.
De la relació de JIM amb Granollers i amb Dalí vaig provar de parlar-ne amb ell mateix en diverses ocasions, i em consta que no sóc l'únic que ho va intentar, però ell sempre fugia d'estudi –amb elegància i probablement amb les millors intencions-. Deia que encara no era el moment, que un dia en parlaria amb calma, però que calia esperar aquell moment que ara ja mai podrà arribar. Tampoc va voler venir –la invitació la va declinar educadament- quan la gent de Brubaker, juntament amb el periodista i activista cultural Àlex Gómez-Font, vam promoure una jornada de recuperació del Festival de Música Progressiva, el maig de 2014 a la sala NAUB1 de la capital del Vallès Oriental.
No conec ni crec que pugui arribar a conèixer mai els motius del seu silenci, de la seva voluntat de mantenir-se en un segon pla –malgrat presidir el seu propi Club Faraònic-, però amb el temps he arribat a la conclusió que el JIM era una d'aquelles persones més interessades en seguir mirant sempre endavant que no pas en recordar batalletes passades. Quan provaves de parlar-li sobre episodis com les converses per portar Pink Floyd al festival progressiu –no va poder ser i finalment van tocar els també britànics Family com a caps de cartell-, ell tendia a restar-los importància. En canvi, parlava amb entusiasme d'ànimes igualment singulars com les d'Albert Serra, Roger Mas o un Sisa aleshores encara actiu musicalment –tots tres van participar a les tertúlies de les Nits Faraòniques organitzades per JIM a l'Anònims-.
També em manifestava sovint el seu interès pel hip hop, que l'havia portat a fer amistat amb un col·lectiu de rapers de Barcelona el nom del qual sóc incapaç de recordar. Últimament solia dir-me que el rock estava mort i que el hip hop era el futur. Ell, que havia estat impulsor d'alguns dels esdeveniments rockers més importants de la història d'aquest país. I jo provava de fer-li entendre que aquesta mateixa afirmació ja la feien determinats caçadors de tendències quan ell encara era al capdavant del C.I.T., i que més enllà d'etiquetes –i de tendències-, si alguna cosa tenen de bons aquests temps líquids en què ens movem és justament que expressions al seu dia antagòniques hagin acabat esdevenint perfectament compatibles. Arribat el moment també li vaig prometre, és clar, que assistiria al festival de hip hop que ell estava preparant de cara a l'any vinent i que malauradament ja no podrà ser.
El JIM ens va deixar ahir a causa d'una malaltia que jo li desconeixia. L'últim cop que el vaig veure, fa escasses setmanes en una trobada casual al davant de casa seva, el vaig observar cansat però en cap cas m'hauria imaginat que seria l'última conversa que mantindríem. Quan em vaig assabentar de la seva mort, la meva primera reacció va ser recordar aquella conversa a peu de carrer, durant la qual havíem parlat del seu festival de hip hop i d'un vermut que teníem pendent des de feia molt de temps. I de bones a primeres em vaig enfonsar pensant que m'hauria agradat poder-me acomiadar d'ell. Però després hi vaig donar voltes, i potser el millor comiat possible d'algú com el JIM fos precisament aquest. Una trobada fortuïta, el seu entusiasme parlant de projectes futurs i aquell "Hem de quedar per fer el vermut i xerrar una estona amb calma".
Gràcies per tot, JIM. Siguis on siguis, el vermut segueix pendent i si no he perdut el compte aquest cop em toca pagar a mi.
Labels:
Albert Serra,
Anònims,
Brubaker,
Family,
Festival de Música Progressiva de Granollers,
Gay Mercader,
Granollers,
JIM,
Joan Illa Morell,
King Crimson,
NAUB1,
Revista del Vallès,
Roger Mas,
Salvador Dalí,
Sisa
dissabte, 25 de setembre del 2021
Roger Mas, censurat
Coses d'aquests temps quadriculats (i absurds) que ens ha tocat viure, Roger Mas va veure la setmana passada com iTunes li censurava el seu darrer single a causa del títol. "Amb la polla i amb l'ou" és una simpàtica rumba dedicada a la cuinera Carme Ruscalleda. El títol en qüestió fa referència a una gallina petita i als ous que no solen faltar a la cuina de Ruscalleda, però els filtres del reproductor multimèdia de la totpoderosa Apple semblen haver entès una altra cosa i no l'han deixat passar.
No cal dir que tot plegat no ha fet res més que donar notorietat a una cançó que els seguidors de Mas de ben segur escoltaran a través d'altres canals –el més recomanable, tampoc cal dir-ho, el format físic-. "Amb la polla i amb l'ou" forma part del flamant darrer àlbum del solsonès, "Totes les flors" (2021, Satélite K), on per cert figuren cançons de títols potser no tan cridaners però amb aquella profunditat que sol caracteritzar el seu autor. A destacar peces com "Mort, qui t'ha mort?", "Tu vols àngels xisclant", la pròpia "Totes les flors" o "Si us blau", aquesta última un blues d'allò més genuí, dedicat a Amadeu Casas, amb tot un Quico Pi de la Serra a la guitarra.
dilluns, 1 d’octubre del 2018
Roger Mas a El 9 Nou
De vegades una cançó val per mil discursos. Per exemple "Jordi", una peça tradicional anglesa que Roger Mas ha adaptat al català i inclòs al seu darrer disc, "Parnàs" (2018). Dissabte passat el va presentar al teatre El Patronat de la Garriga. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
diumenge, 30 de setembre del 2018
Roger Mas - "Jordi"
![]() |
| Roger Mas. |
diumenge, 28 de febrer del 2016
Els nou miralls de Roger Mas
ROGER MAS
L'Atlàntida, Vic
27 de febrer de 2016
dissabte, 25 d’octubre del 2014
Electricitat al camí de les Serps
ROGER MAS
NAUB1, Granollers
24 d'octubre de 2014
Que bé que li queda la Telecaster a Roger Mas. O més ben dit, que bé que els queda a les seves cançons. El de Solsona es va estrenar amb la guitarra elèctrica l'estiu passat, en la segona edició del Festival Fresc. Aleshores s'estaven coneixent, va explicar. Tres mesos i una pila de concerts després, no només han tingut temps de conèixer-se bé, sinó que han reforçat un repertori que sense abandonar la seva naturalesa orgànica, enfila ara els cims més lisèrgics amb la velocitat d'un llamp i la força d'un tro. I amb tota la fortalesa que la carretera ha atorgat a "Pel camí de les Serps", la gira amb què Mas recupera el que havia d'haver estat el seu segon disc, titulat de la mateixa manera i rebutjat el 1998 per la seva discogràfica. Cançons que apareixerien en successius àlbums però que fins ara mai s'han pogut escoltar en el seu context original. Un context que el solsonès i la potent base rítmica que l'acompanya van desplegar de principi a fi, tal i com es va concebre al seu dia. Ja en tanda de bisos enfilarien un breu però intens repàs a tot allò que vindria després del camí de les Serps. Una discografia tan multicolor com farcida de títols eterns. Com a exemples, ahir van caure "Benvinguts al cul del riu", "El Calavera" o "L'home i l'elefant". Fresques com el primer dia i lliurades amb tanta passió com ofici.
dimecres, 22 d’octubre del 2014
Recordatori: She Owl, Roger Mas i Xavi Múrcia
Amb el seu permís, els recordo algunes propostes de Brubaker per aquesta setmana:
SHE OWL en concert
Dijous, 23 d'octubre - Barcelona
Memphis Underground (21h.) + Alba Tor
Divendres, 24 d'octubre - Granollers
Anònims (19,30h.)
ROGER MAS en concert
Divendres, 24 d'octubre - Granollers
NAUB1 (22h.)
XAVI MÚRCIA, edició d'"A través de Vinyoli"
Dissabte 25 i diumenge 26 d'octubre amb el diari Ara
Presentació en directe el dia 26 a Sant Cugat del Vallès
Festival Nacional de Poesia (11,30h.)
Brubaker - Noves idees per a la transformació cultural:
dilluns, 20 d’octubre del 2014
ROGER MAS: “Els meus referents musicals no es poden entendre sense la guitarra elèctrica”
![]() |
| Roger Mas. |
divendres, 17 d’octubre del 2014
Roger Mas a la NAUB1
Tradició i arrels. Si ROGER MAS hagués nascut als Estats Units, probablement seria una mena de Sam Beam (Iron & Wine) o Justin Vernon (Bon Iver). Les seves cançons són orgàniques i amb regust de terra endins. De la Catalunya interior i d'un bagatge que li ha permès musicar els versos de Verdaguer, col·laborar amb la Cobla Sant Jordi i signar obres capitals com "Les cançons tel·lúriques" (2008) o "A la casa d'enlloc" (2010). "Pel camí de les Serps" és la seva nova aventura. Un cop de volant i un cop d'ull al seu jo més profund. Una gira on deixa enrere els grans formats per a centrar-se en allò més bàsic. Les cançons, defensades amb la força de la seva veu i els apunts de la seva guitarra. Vetllada d'autèntic luxe, el divendres, 24 d'octubre (22h.), a la NAUB1 de Granollers. Activitat compatible amb el concert de She Owl a l'Anònims.
diumenge, 12 d’octubre del 2014
Sobretaula faraònica amb Roger Mas
![]() |
| JIM, Roger Mas i Karles Torra, la nit passada a l'Anònims. |
"No sóc un músic, sinó un cantautor". L'afirmació admet incomptables matisos, però en qualsevol cas il·lustra perfectament l'aproximació de Roger Mas al seu ofici. Un ofici que no basa tant en la perfecció tècnica com en l'expressió sense condicionants de cap mena. Per això la seva discografia ha esdevingut tot un mosaic d'estils, textures i colors. "No m'agraden les limitacions pròpies dels gèneres", sentenciava la nit passada durant una maratoniana tertúlia de sobretaula al restaurant-llibreria Anònims, a Granollers. El de Solsona es trobava a la capital vallesana com a convidat d'un dels Sopars Faraònics organitzats periòdicament pels Amics del Faraó JIM. El propi JIM -l'activista cultural Joan Illa Morell- i el periodista musical Karles Torra l'acompanyaven al cap de taula. Durant més de dues hores, Mas va parlar amb els presents sobre música, literatura i filosofia. "Hi ha la música comercial, la que s'orienta exclusivament a fer diners, i hi som els que fem allò que ens agrada i sembla que tinguem un ferm compromís artístic", va apuntar, "jo estic en contra d'ambdós extrems, crec que hi ha d'haver un terme mitjà: hem vingut al món a celebrar la vida". També va explicar la gènesi de "Pel camí de les Serps". Un projecte que havia d'haver esdevingut el seu segon disc oficial, que la seva antiga discogràfica no va voler editar i que ara recupera en la gira del mateix nom. Una gira que desembarcarà ben aviat a Granollers, el 24 d'octubre a la NAUB1.
divendres, 25 de juliol del 2014
Festival Fresc 2014 (1)
ROGER MAS + MAGALÍ DATZIRA TRIO
Festival Fresc, Casa Corbella (Cardedeu)
24 de juliol de 2014
Una història d'amor. La de Roger Mas i la seva Telecaster. Una guitarra elèctrica. La primera que fa servir en directe, perquè fins ara sempre s'havia acompanyat d'acústiques i espanyoles. "Ens estem coneixent", confessaria al llarg d'un concert, el que va oferir la nit passada al Festival Fresc, on per primer cop se servia d'aquest instrument. Electricitat i reverberacions acompanyant la profunda veu del de Solsona. Al seu voltant, tan sols un baix i una bateria. Format bàsic per a un repertori cru i servit com els gintònics d'abans. Sense guarniments innecessaris i reduït a l'essència. Les cançons que acabarien definint una primera etapa artística per a Mas. Cançons pensades en un principi per a donar forma al que havia d'esdevenir un segon disc, "Pel camí de les serps", que mai s'acabaria materialitzant per impediment de la discogràfica de torn. Una dècada i mitja després, i amb tot aquell material repartit en diferents àlbums, el seu autor ha decidit recuperar-lo i interpretar-lo amb el mateix ordre amb què havia previst publicar-lo al seu moment. Contextualitzant títols com "La senyora dels guants vermells" o "Dos falcons" i dotant-los de la consistència que només el pas del temps pot atorgar. Signant un passi antològic que remataria, ja en tanda de bisos, amb dianes tan celebrades com "Benvinguts al cul del riu", "El Calavera" o "L'home i l'elefant".
Moments de luxe per a un Festival Fresc que havia encetat la seva segona edició apostant per un valor emergent. Magalí Datzira. Encara no ha assolit la majoria d'edat, però ja acumula prou taules com per a enfrontar-se a estàndards del jazz i del soul sense relliscar. Contrabaix en mà i mitjançant una veu educada però no pas domesticada. Va inaugurar el Fresc encapçalant un trio format especialment per a l'ocasió i on també figuraven Isaac Romagosa a la guitarra i el cardedeuenc Josep Puigdollers, a la bateria. Va ser aquest últim qui va encetar el set amb un solo dels que van més enllà de la norma. Valentia i atreviment els que va exhibir Puigdollers, malgrat jugar a casa. I preludi d'una desfilada d'estàndards del jazz i el soul desplegats amb elegància i savoir faire. De Gershwin a Esperanza Spalding passant per Stevie Wonder o Amy Winehouse. Un inici de festival, mai més ben dit, d'allò més refrescant.
| ROGER MAS. Amb la Telecaster. |
| MAGALÍ DATZIRA TRIO. Trencant el gel. |
dilluns, 21 de juliol del 2014
Festival Fresc - El Petit Festival d'Estiu de Cardedeu
Experiències singulars en un indret ple d'història. Una aposta per les veus emergents de casa i per valors com la proximitat, la qualitat, el rigor o la microcultura. Maria Rodés, Roger Mas, Xarim Aresté, Névoa i una pila de sorpreses. Actuacions exclusives i a la fresca en un entorn incomparable: el pati de la Casa Corbella. Una masia del segle XVIII i tota una joia del patrimoni arquitectònic i paisatgístic de Cardedeu. Rutes musicals a càrrec de selectors com Dr. Batonga o Brubaker DJ Set i una oferta gastronòmica purament mediterrània. Del 24 al 27 de juliol torna el FESTIVAL FRESC. Aforament limitat a 150 persones i una experiència de ben segur inoblidable. Més informació i venda d'entrades als enllaços següents:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)










