El disc ecologista d'Intana, a El 9 Nou

Intana presenten una edició molt especial del seu tercer àlbum, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). La funda del cd està feta amb envasos reciclats provinents del contenidor groc. Plàstics trinxats i fosos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a l'embolcall del disc. Un procés innovador i fins ara inèdit a la indústria discogràfica. I un acte de coherència de la banda amb el missatge ecologista d'aquest darrer treball. Avui en parlem amb el guitarrista del grup, Guillem Callejón, a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Un disc fet amb plàstics reciclats

S'imaginen vostès la possibilitat de reciclar tot allò que rebutja el sistema i convertir-ho en part d'una obra d'art que, de passada, convidés a reflexionar al voltant de la petjada humana sobre el planeta? Intana ho han fet de la mà de l'estudi Oiko Design Office i del dissenyador Marc Conangla, que han desenvolupat un packaging novedós i innovador –no s'havia fet mai abans- per al tercer àlbum del quartet barceloní, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). Un treball que justament planteja la necessitat d'alterar les dinàmiques que ens han portat fins on som i, en definitiva, de cuidar el planeta que habitem perquè és l'únic de què disposem.

En el que es pot contemplar com tot un exercici de coherència, el packaging en qüestió té com a base una funda de cd feta amb envasos provinents del contenidor groc. Plàstics que s'han trinxat i fos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a la funda del disc. Així, cada cd és únic. No es tracta per tant d'una edició limitada, sinó d'una sèrie que es produeix unitat per unitat i sota demanda, per tal de no consumir més material del necessari. El llibret s'ha imprès en paper reciclat. I a tot plegat cal sumar-hi l'escenografia i el vestuari que la banda encapçalada per Núria Moliner i Guillem Callejón està fent servir als concerts, fets també amb materials reciclats.

Més informació:

Intana  /  Pàgina web

Intana - "Planeta Nou" (2022)

El tercer àlbum d'Intana és un d'aquells discos que poden arribar a desconcertar en una primera escolta. Sobretot si un contempla l'evolució de la banda barcelonina des que es va presentar en societat, ara fa cinc anys, amb un debut homònim que apuntava a les coordenades polsegoses d'uns Mazzy Star però no renunciava a trobar la seva pròpia veu. El va seguir "A Plan for Us" (2019), un salt endavant on encara ressonaven els vents més desèrtics del so Americana però es confirmava també el gust de Núria Moliner, Guillem Callejón i companyia pel pop més brillant i cristal·lí –a l'equació iniciada per Mazzy Star s'hi podien sumar referents com Daughter, Warpaint o The War On Drugs-.

"Planeta Nou" (2022, Satélite K), el tercer àlbum en qüestió, va encara un pas més enllà tot consolidant els acabats sintètics i els paisatges atmosfèrics. El resultat és un repertori que cal degustar poc a poc i sense pressa, que requereix al seu temps –no és cap retret, al contrari- i que guanya punts a cada escolta. Un cançoner que avança per rutes més o menys familiars en pistes com "Per ningú" o "Canvis", però alhora fa girs tan inesperats com l'estètica urbana de la inicial "Espècie en extinció", o els aires trip hop d'"Utopia" i "No ens cal anar de pressa". Un títol, aquest últim, que d'alguna manera resumeix el missatge de fons d'un treball que és conseqüència de la pandèmia però també de les dinàmiques que ens han portat fins al punt crític on ens trobem.

La mateixa banda ha definit aquest àlbum com una utopia conceptual que vol contraposar-se a la realitat distòpica que ens ha tocat viure. I efectivament, "Planeta Nou" bé podria ser un refugi sonor contra la incertesa del món que ens envolta. Una col·lecció de cançons plàcides que es perfilen des del primer moment com una possible via d'evasió del soroll estructural d'aquesta societat que ja no pot més amb ella mateixa. Versos que posen sobre la taula xacres com l'emergència climàtica o les desigualtats socials, però també l'amor per la natura i la determinació de qui encara creu en la possibilitat de construir un món millor. I tot plegat amb aquell embolcall sempre plàcid i suggerent que ja ha esdevingut marca de la casa.

"Ferðast" i els tubs que se t'enganxen a la pell

Intana.

Ahir a la tarda vaig anar a l'ambulatori a fer-me una prova mèdica. Res d'important, però el simple fet d'entrar en un dispensari ple de xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa, em posa dels nervis. La infermera que em va atendre ho va notar i, mentre em feia estirar en una llitera, em va preguntar quina mena de coses em podien ajudar a relaxar-me.

"Res que pugui haver-hi en aquesta sala", li vaig respondre jo, sense intenció de sonar desagradable, tot i que segurament devia quedar com un perfecte imbècil. Ella no es va donar per vençuda: "Alguna cançó, potser?". Me'n podrien haver vingut mil al cap, però em vaig quedar en blanc. "Algun grup?", va insistir. I aquí vaig respondre "Coneixes Intana?". Em va sortir així, de cop, tot recordant que el dia abans els havia estat escoltant.

"No els conec, però si et relaxen els escoltarem", em va deixar anar la infermera. Davant la meva incredulitat, va agafar un telèfon mòbil i es va posar a buscar-los. I en qüestió de segons va començar a sonar "Ferðast", la versió ràpida. El cert és que no em vaig relaxar, perquè soc incapaç de relaxar-me en un lloc ple de... xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa. Però tant la situació com el detall que aquella dona havia tingut amb mi, em van semblar brutals. I quan va acabar de fer-me la prova –que va durar menys del que dura la cançó- li vaig donar les gràcies.

"No m'has de donar les gràcies per res. De vegades ens hem de posar a la pell de l'altra persona i entendre els seus neguits. No és dolent que t'incomodi una situació com aquesta, forma part de tu i t'has d'acceptar tal com ets. O sigui que no em donis les gràcies i valora't una mica més a tu mateix", em va respondre, i arribat aquest punt vaig flipar. "Bé, al menys em deixaràs que et doni les gràcies per aquest consell", vaig dir jo. "D'acord, aquestes te les accepto", va concloure ella.

La part positiva de tot plegat és que ahir vaig aprendre el significat d'empatitzar, aquell verb tantes vegades banalitzat durant aquests darrers dos anys en què la por s'ha fet passar per empatia i la sobèrbia per responsabilitat. La part negativa és que a partir d'ara associaré una de les cançons més boniques d'Intana amb... xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa. Però crec que ho podré superar. Vull dir, això que em va passar ahir va ser increïble.

Guitarra, baix i bateria - Programa 243

Intana.

Nova edició en confinament de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci. Aquesta setmana, Laura Peña i un servidor hem tingut el gust de contribuir amb algunes propostes i recomanacions a la playlist confeccionada per Ricky Gil amb l'ànim d'amenitzar la quarantena. De Miles Kane a Karen Dalton, de Peter Perrett a Lou Reed, de Green On Red a The Crab Apples i d'Intana a Built to Spill. Disponible en podcast.

El FEMAC 2020, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la setena edició del FEMAC (Festival de Música Acústica de Canovelles). Guillem Roma, Intana, Paula Valls i Alberto Alcalá. Quatre discursos paral·lels però complementaris a l'escenari del Teatre Auditori Can Palots. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

L'atzar i la improvisació

INTANA

FEMAC 2020 @ Teatre Auditori Can Palots, Canovelles

7 de març de 2020

Diuen els components d'Intana que no els agrada portar-ho tot preparat quan s'enfilen a l'escenari, que prefereixen deixar lloc a l'atzar i la improvisació. Per això contemplen el set list com un element més orientatiu que no pas definitiu, i per això van decidint part del repertori sobre la marxa. Tampoc entenen el seu propi cançoner com una estructura rígida i inalterable, sinó com una entitat tan viva i permeable com la pròpia banda.

La nit passada van signar alguns dels moments més rodons del FEMAC 2020 a partir de la deconstrucció de títols com "Cementiri", "What If?" o "Ferðast" –també d'encerts recents com "Strings" o "La teva realitat"-. Lectures en sintonia amb un present creatiu que apunta a nous horitzons sense renunciar a les essències àrides i polsegoses dels seus inicis. I un discurs que es postula com una mena d'esglaó perdut entre Cocteau Twins i Mazzy Star –o entre aquests últims i Portishead-.

Intana - "A Plan for Us" (2019)

Els barcelonins Intana refermen la seva aposta pel pop a contrallum i els acabats onírics amb "A Plan for Us", un segon disc que eixampla horitzons i marca territori.

La primera sensació a l'escoltar el segon disc d'Intana, "A Plan For Us" (2019, Satélite K), és que la formació encapçalada per Núria Moliner (veu) i Guillem Callejón (guitarra) ha evolucionat cap a noves textures sonores sense abandonar les coordenades que van definir ara fa dos anys el seu debut homònim. Es mantenen aquells paisatges a contrallum, aquelles atmosferes oníriques, aquells ressons de bandes com Mazzy Star, però guanyen terreny els acabats sintètics, s'imposa una producció més sofisticada, i els barcelonins s'acosten per moments a discursos com el d'uns Daughter o fins i tot el d'unes Warpaint.

La nota promocional d'"A Plan for Us" el defineix com un disc dual, un diàleg constant entre la realitat i els somnis, entre les preguntes i les respostes, fruit de la por envers la inèrcia i la necessitat de sortir sempre endavant. També és un disc de contrastos, on el pop assolellat de "Light and High" cohabita amb les gèlides temperatures d'"Strings", on la subtilesa slowcore de "De punt a línia" pot arribar a invocar les formes d'uns Cowboy Junkies mentre "La teva realitat" s'aproxima a la malenconia d'uns Camera Obscura. Un decidit pas endavant on Moliner i companyia amplien horitzons i marquen territori. El presentaran el 27 d'abril al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).


Més informació:
Intana  /  Pàgina web

Intana

Núria Moliner (Intana).

No sé si és perquè em recorda a Mazzy Star, però el cas és que estic enganxadíssim a Intana. Una formació barcelonina que navega per les coordenades més crepusculars, majestuoses i oníriques del so Americana. Debutaran en llarg la propera tardor -han anunciat un primer disc a través de Satélite K-, però de moment podem gaudir d'un videoclip d'avançament tan evocador com la peça que li dóna títol, "What If". Vegin-lo aquí.