El Baix Montseny es vesteix de verd

iX. Dante amb Mau Boada a la bateria.

FESTIVAL ST. PATRICK'S DAY
Can Ramis, Sant Celoni

18 de març de 2023

Per segon any consecutiu, l'associació cultural La Filmo de Sant Celoni ha celebrat la festivitat de St. Patrick's Day amb un cap de setmana de cinema i música en directe. Entre els actes centrals, un festival que la nit passada va aplegar bona part de l'escena melòmana del Baix Montseny al pati de Can Ramis. Van ser tres hores de música durant les quals van sonar composicions originals dels diferents artistes que es van anar succeint a l'escenari, però sobretot peces tradicionals i clàssics del folk, del rock i del pop vinculats d'una forma o d'una altra amb Irlanda.

Va fer els honors Somebody, que va versionar a Van Morrison ("Brown Eyed Girl") i als Divine Comedy ("Songs of Love"), a més de la cançó tradicional "Wayfaring Stranger". Tot seguit, Liannallull –Jordi Espinach amb Mau Boada (Esperit!) a la bateria- van fer saltar espurnes al ritme d'unes urgents "Jackie Wilson Said" (Van Morrison), "The Luck of the Irish" (John Lennon), "Teenage Kicks" (The Undertones) i "Gloria" (Them). Pas previ a la introspecció metafísica de Pol Purgimon, que va alternar peces originals amb una serena lectura del "Toilet Chronicles" de Núria Graham.

Va ser molt potent, en tots els sentits, el quartet que Gina Margarit (Clementina), Clara Poch, Marçal Calvet i Mau Boada van formar per l'ocasió. El seu repertori, un repàs a peces tradicionals com "King Kong Kitchie Kitchie Ki-Me-O" o "Whiskey in the Jar", amanides amb una versió de "Zombie", el clàssic de Cranberries. iX. Dante va versionar a Joe Strummer ("Coma Girl") i Screaming Trees ("Bed of Roses"), abans de rematar la feina amb "Far enllà" del seu propi grup, Obrigada. El va acompanyar Boada a la bateria. S'acabaven de conèixer damunt mateix de l'escenari, però la química entre tots dos va ser instantània i per moments semblava que haguessin tocat junts tota la vida.

Aguabla Buluba van destil·lar essències de deliciós jazz vocal al ritme de "Moondance" (Van Morrison), "Why Don't You Do Right?" (Peggy Lee) i "Johnny Got a Boom Boom" (Imelda May). Tot un contrast amb el format minimalista però molt intens de The Loner, que amb tan sols una guitarra acústica i la seva veu va estripar el "One" de U2 i el "The Whole of the Moon" dels Waterboys. També va fer "Viva la Quinta Brigada", el cant antifeixista de Christy Moore. Perreta Williams van interpretar el seu repertori amb accent hillbilly i van versionar "Dirty Old Town", l'estàndard d'Ewan MacColl popularitzat pels Dubliners –la seva versió va ser propera a la dels Pogues-. Finalment, Paul O'Hare va entonar "The Druken Sailor", abans que el quartet format per Margarit, Poch, Calvet i Boada tanqués la nit al ritme de la imprescindible "Molly Malone".

Perreta Williams.

Pol Purgimon.

L'univers de Montfort

MONTFORT
Cicle Amb Empremta d'Autor
Teatre Pare Casals, Sant Esteve de Palautordera

7 d'agost de 2021

Les composicions de Montfort oscil·len entre la introspecció de la cançó d'autor d'estètica indie i la joia de la música d'arrel llatinoamericana. És el contrast que dibuixen, per exemple, dues peces de naturalesa tan distant però complementària com la malencònica "Ojalá" i l'assolellada "En todas direcciones". Totes dues formen part del seu primer àlbum, un "Cerca del suelo" (2020, Satélite K) que va presentar la nit passada al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera –concert emmarcat al cicle Amb Empremta d'Autor que organitza l'associació Som del Montseny-.

Per a Carlos Montfort, nom complet de l'artista que es troba al darrere del projecte Montfort, tocar a Sant Esteve és com tocar a casa. Hi va viure durant una bona temporada i forma part del duet Clementina, exponent de l'escena musical del Baix Montseny amb base d'operacions al propi municipi. Mexicà establert actualment a la Segarra, Montfort va desplegar ahir el seu personal univers sonor amb el suport de tot un arsenal d'instruments –guitarres, violí, percussions i pedalera de loops- que ell mateix es va anar alternant en un recital que es va complementar amb els sempre evocadors visuals de l'artista multidisciplinària Alexandra Ortiz.

Clementina i l'Offtastautors a El 9 Nou

Un concert de Clementina al Tarambana ha encetat aquest cap de setmana una nova edició de l'Offtastautors. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb crònica d'un servidor i fotografia de Julian Vazquez. Als quioscos fins dijous.

Sota la mirada d'Ovidi

CLEMENTINA

Offtastautors @Tarambana, Cardedeu

16  de desembre de 2018

Sota l'atenta mirada d'Ovidi Montllor, o no ben bé perquè el desaparegut cantautor valencià mira cap a l'altre costat a l'enorme mural que decora una de les parets del Tarambana, van encetar Clementina una nova edició de l'Offtastautors, la secció de petit format del cicle Tastautors. Una hora de folk pop despatxat amb bon gust i millors maneres. Un repàs exhaustiu al disc de debut del duet que conformen Gina Margarit i Carlos Montfort, "Darrere del vent" (2017), amb afegits com el single "Els perduts" o un parell de cites als cançoners de Fleet Foxes i Joan Colomo. Una formació que sembla anar trobant el seu lloc a l'escena emergent catalana, i un discurs que cotitza a l'alça. Diuen que començaran a preparar nou disc l'any vinent. Tant de bo no es faci esperar.

El clip coral de Clementina

M'hi referia dies enrere amb motiu d'un article que vaig tenir el gust de signar a El 9 Nou, i crec que no està de més insistir-hi a través d'aquesta plataforma. Clementina acaben de presentar un nou videoclip enregistrat en directe a l'estudi i amb la participació d'una trentena de músics que d'alguna manera formen part de l'entorn del duet format per Gina Margarit i Carlos Montfort. L'objectiu era reinterpretar amb nous matisos el seu darrer single, "Els perduts". El resultat és un exercici de folk-pop coral que trenca la fragilitat inicial amb tota una muralla sònica al més pur estil spectorià, i no hauria de decebre els seguidors de Beirut, Yann Tiersen o fins i tot els primers Manel. Vegin-lo a Youtube.

El nou clip de Clementina, a El 9 Nou

El duet Clementina acaba de presentar un dels seus projectes més ambiciosos. Un videoclip enregistrat en directe a l'estudi amb l'acompanyament d'una trentena de músics. Es tracta d'"Els perduts", una peça que va veure la llum com a single a finals de l'any passat i que s'enriqueix en aquesta nova versió amb matisos gairebé spectorians. En parlem aquesta setmana a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Joan Miquel Oliver i Clementina a El 9 Nou

El passat divendres 2 de febrer vaig assistir al concert de Joan Miquel Oliver i Clementina al Tastautors de Cardedeu. Avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Joan Miquel Oliver i Clementina al Tastautors

Joan Miquel Oliver.

JOAN MIQUEL OLIVER + CLEMENTINA

Tastautors 2018 @ Teatre Auditori, Cardedeu

2 de febrer de 2018

Joan Miquel Oliver és un d'aquells músics que poden sonar a moltes coses totalment diferents sense deixar mai de sonar a ells mateixos. Ahir a la nit es va ventilar en una hora i mitja tota una bateria de discursos que van anar del funk més càlid a les estructures gairebé laietanes passant pel folk deconstruït, el post-punk d'ascendència balear o aquell pop galàctic marca de la casa. Va repassar generosament un fons de catàleg on encara destaquen títols com "Final feliç", però van ser els talls més recents els que van brillar amb més força -com a mostres "Rumba del temps" i "Agricultors ingràvids", tots dos d'"Atlantis" (2017)-. Prèviament havia obert la nit Clementina, refrescant duet de folk-pop integrat per una catalana i un mexicà que sonen a mig camí de la primera Regina Spektor, uns Angus & Julia Stone a baixa fidelitat o uns Herman Dune amb accent del Montseny. Atenció a peces com "La por" o "Darrere del vent".