Laura Garriga, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Laura Garriga al teatre El Patronat de la Garriga. Presentació del seu primer ep, "Parla'm de tu" (2023), i l'ambient de les grans ocasions. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

El soul vallesà de Laura Garriga

LAURA GARRIGA
Teatre El Patronat, La Garriga

30 de setembre de 2023

Exponent d'una nova escena pop al Vallès Oriental –la que han conformat durant els darrers anys bandes com Bucòlic, Sabana o Lola and The Rhinos-, Laura Garriga debutava recentment amb "Parla'm de tu" (2023), un ep de cinc cançons en català que basculen entre el soul de tota la vida i el rock d'acabats orgànics. La nit passada el va presentar al Teatre El Patronat de la seva població, la Garriga, davant d'un públic tan nombrós com entregat.

La cantant jugava a casa. I ho va saber aprofitar amb una hora de repertori que va alternar composicions originals –la corpulència funk de "La meva", els ressons introspectius de "Parla'm de tu", el rock'n'roll anyenc de "No", el country rock de la climàtica "Abans que tot es trenqui"- amb cites a tòtems com Aretha Franklin –"(You Make Me Feel Like) A Natural Woman"-, sempre reforçada per una banda de vuit músics amb trajectòries tan contrastades com les de Pere Miró (saxo), Pep Tarradas (trompeta) o Alba Pujals (trombó).

No és fàcil ser lliure

TONY MALABY TRIO
Festival de Jazz de la Garriga

Teatre El Patronat, La Garriga

4 de juny de 2023

La llibertat, aquell concepte tan invocat com banalitzat. Tothom anhela ser lliure, però a l'hora de la veritat no tothom és capaç de ser-ho. No és fàcil, ser lliure, quan un ha estat educat per desenvolupar-se a partir de normes, esquemes i convencions –o per aixoplugar-se en la teòrica seguretat que aquestes porten implícita-.

El free jazz és amb tota probabilitat una de les músiques més lliures que mai s'han arribat a concebre –ho indica el seu propi nom-. I tampoc és una música fàcil. Un registre que justament ha vingut a trencar normes, esquemes i convencions, i que per tant no és per a tothom.

El saxofonista Tony Malaby, veterà del free jazz i pilar del circuit jazzístic novaiorquès, va tancar ahir a la tarda la 12a edició del Festival de Jazz de la Garriga. L'acompanyaven Jozef Dumoulin (teclats) i Samuel Bert (bateria). Tres improvisacions i una hora llarga de música lliure fins a les últimes conseqüències.

Tracy Sirés Neal, a El 9 Nou

El fruit d'un llarg confinament. O les cançons que Tracy Sirés Neal va compondre durant la quarantena d'ara fa dos anys, i que han donat peu al seu primer disc, "Haiku Love" (2022). Aquest cap de setmana l'ha presentat al teatre El Patronat de la Garriga. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.

Elliott Murphy a El 9 Nou

Elliott Murphy ha actuat aquest cap de setmana al teatre El Patronat de la Garriga amb banda d'acompanyament renovada i un repertori que abasta quatre dècades i mitja d'intensa trajectòria. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Article d'un servidor i fotografia de Julián Vázquez.

L'envejable segona joventut d'Elliott Murphy

ELLIOTT MURPHY

Teatre El Patronat, La Garriga

26 d'octubre de 2019

Porto gairebé vint anys assistint a concerts d'Elliott Murphy, sóc incapaç de comptar les ocasions en què l'he arribat a veure en directe, i encara a dia d'avui puc afirmar que cada actuació seva que presencio supera l'anterior. Ahir va actuar al teatre El Patronat de la Garriga amb una renovada banda d'acompanyament -segueix destacant la guitarra del ja imprescindible Olivier Durand- i un repertori que va repassar quatre dècades i mitja de trajectòria sempre amb vocació de present. Van sonar els clàssics més evidents ("You Never Know what You're In For", "Diamonds by the Yard", "Last of the Rock Stars", "On Elvis Presley's Birthday"), però també perles tan reivindicables com "I Want to Talk to You" o un "Something Like Steve McQueen" que jo personalment vaig agrair moltíssim. Tampoc hi van faltar arguments a favor d'una segona joventut artística més que envejable, com "Chelsea Boots" o un "Razzmatazz" on el violí de Melissa Cox va arribar a invocar el Dylan de la Rolling Thunder Revue. Bé, demà provaré d'explicar-ho una mica millor a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental).