Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Free jazz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Free jazz. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de novembre del 2023

Mars Williams (1955-2023)

MARS WILLIAMS
(1955-2023)

De la mateixa manera que Steve Mackay quan s'havia incorporat als Stooges, Mars Williams va revelar el nexe entre les formes més lliures i avançades del jazz, i les manifestacions més subversives del punk i els seus derivats. Format en l'àmbit jazzístic, el saxofonista nord-americà va militar a l'òrbita New Wave des de les files de The Waitresses. Un cop dissolt el grup d'Ohio el 1983, va fer el salt a l'escena post-punk britànica tot ingressant als Psychedelic Furs, banda amb la qual sol associar-se més sovint el seu nom. Paral·lelament va formar part també del combo de free jazz NRG Ensemble, i durant la dècada dels 90 va ser un dels fundadors del grup d'acid jazz Liquid Soul. També va tocar amb el recentment traspassat Peter Brötzmann. Ha mort a l'edat de 68 anys.

dijous, 19 d’octubre del 2023

Carla Bley (1936-2023)

CARLA BLEY

(1936-2023)

Un simple cop d'ull a la nòmina de músics que van participar a la gravació original de l'òpera jazz "Escalator Over the Hill" (1971) ens permet apreciar la magnitud i l'abast tant del projecte com dels seus responsables. Parlem d'unes sessions que van aplegar figures a priori tan distants entre elles com Gato Barbieri, Jack Bruce, Linda Ronstadt, Don Cherry o John McLaughlin, entre molts altres. L'obra en qüestió és un clàssic del jazz més lliure i avançat del seu temps, també el pilar mestre de la discografia de la Jazz Composer's Orchestra, la formació on es va donar a conèixer la pianista i organista –i autora de la partitura d'"Escalator Over the Hill"- Carla Bley. Nom essencial del free jazz i de la música d'avantguarda, posteriorment va consolidar-se com a solista i va seguir col·laborant amb intèrprets com Michael Menter o Charlie Haden. Ha mort a l'edat de 87 anys.

dijous, 29 de juny del 2023

Peter Brötzmann (1941-2023)

PETER BRÖTZMANN

(1941-2023)

Recordo el moment com si fos ahir. Va ser a l'antiga sala BARTS de Barcelona –actual Paral·lel 62- durant el Primavera Sound 2014. Un servidor venia de presenciar els concerts de tarda al parc del Fòrum, on havia caigut un diluvi que havia deixat xop el respectable. I amb aquestes vaig entrar a l'entorn més acollidor d'una sala de concerts i vaig presenciar una explosió de free jazz de les que no passen cada dia. A l'escenari, Full Blast, un combo de música lliure i experimental comandat pel saxofonista i clarinetista alemany Peter Brötzmann, una de les figures clau del jazz més indomable al continent europeu. Veterà amb cinc dècades de trajectòria que l'havien portat a compartir estudis i escenaris amb gegants com Cecil Taylor, ens ha deixat a l'edat de 82 anys.

dilluns, 5 de juny del 2023

Tony Malaby, Clara Lai i El Millor Sextet, a El 9 Nou


El Festival de Jazz de la Garriga ha tancat aquest cap de setmana la seva 12a edició tot alternant el free jazz gran reserva de Tony Malaby amb la improvisació introspectiva de Clara Lai i el jazz fusió d'El Millor Sextet, entre d'altres. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

No és fàcil ser lliure

TONY MALABY TRIO

Festival de Jazz de la Garriga
Teatre El Patronat, La Garriga
4 de juny de 2023

La llibertat, aquell concepte tan invocat com banalitzat. Tothom anhela ser lliure, però a l'hora de la veritat no tothom és capaç de ser-ho. No és fàcil, ser lliure, quan un ha estat educat per desenvolupar-se a partir de normes, esquemes i convencions –o per aixoplugar-se en la teòrica seguretat que aquestes porten implícita-.

El free jazz és amb tota probabilitat una de les músiques més lliures que mai s'han arribat a concebre –ho indica el seu propi nom-. I tampoc és una música fàcil. Un registre que justament ha vingut a trencar normes, esquemes i convencions, i que per tant no és per a tothom.

El saxofonista Tony Malaby, veterà del free jazz i pilar del circuit jazzístic novaiorquès, va tancar ahir a la tarda la 12a edició del Festival de Jazz de la Garriga. L'acompanyaven Jozef Dumoulin (teclats) i Samuel Bert (bateria). Tres improvisacions i una hora llarga de música lliure fins a les últimes conseqüències.

diumenge, 6 de novembre del 2022

Anthony Ortega (1928-2022)

ANTHONY ORTEGA

(1928-2022)

Un d'aquells músics de jazz nord-americans que van trobar una segona llar al continent europeu durant la segona meitat del segle XX. També un d'aquells músics de gran versatilitat que es trobaven còmodes en múltiples formats i registres. Nascut el 1928 a Los Angeles, el saxofonista Anthony Ortega –també tocava la flauta i el clarinet- va girar per Europa com a membre de la banda de Lionel Hampton durant la primera meitat de la dècada dels 50, desembarcant a Oslo, on va actuar pel seu compte amb músics locals –també hi va conèixer la seva futura esposa, Mona Ørbeck-. De tornada a Califòrnia el 1956, va iniciar una trajectòria solista que el portaria per registres com el bebop o el free jazz, també a participar en diverses bandes sonores cinematogràfiques durant els 60 i a tornar amb freqüència a ciutats europees com París –on va gaudir d'una gran acceptació per part del públic-, a més d'acompanyar a figures com Quincy Jones. Ha mort a l'edat de 94 anys.

dilluns, 26 de setembre del 2022

Pharoah Sanders (1940-2022)

PHAROAH SANDERS

(1940-2022)

Per si no n'hi hagués prou amb la seva imponent i gairebé inabastable producció solista, Pharoah Sanders serà recordat també com aquell geni la trajectòria del qual enllaça les obres de John Coltrane i Floating Points. Un dels grans arquitectes del jazz i un dels referents contemporanis de l'electrònica al Regne Unit –el primer va morir dues dècades abans del naixement del segon-, connectats per un dels grans revolucionaris de la música del segle XX. Saxofonista de saxofonistes –amb el permís del mateix Coltrane, de qui se'l considera deixeble-, va esdevenir una figura preeminent del free jazz amb un estil únic i una visió metafísica del fet musical que el va situar també a l'avantguarda d'allò que es va anomenar jazz espiritual.

Originari de Little Rock, Arkansas, va arribar a Nova York a principis dels 60 amb la intenció de viure de la música. Els inicis van ser durs. Va dormir al carrer i en estacions de metro –diu la llegenda que va arribar a vendre la seva pròpia sang per poder sobreviure- fins que va conèixer Sun Ra, amb qui va fer els primers passos. Pocs anys després va començar a gravar amb el seu propi nom –el seu debut, "Pharoah's First", data de 1964- i va entrar a la banda de Coltrane, amb qui va gravar obres com "Ascension" (1966) o el directe "Live in Seattle" (1971) –Coltrane va morir el 1967-. També va tocar amb Alice Coltrane, Don Cherry i Ornette Coleman, entre d'altres. Amb Floating Points va gravar "Promises", publicat l'any passat, el seu darrer treball. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.

divendres, 10 de juny del 2022

Grachan Moncur III (1937-2022)

GRACHAN MONCUR III

(1937-2022)

Ha mort el trombonista Grachan Moncur III, veterà de les òrbites del hard bop i el free jazz. Fill d'una família de músics, el seu esperit inquiet i la seva vocació exploradora el van portar a eixamplar els horitzons del jazz amb àlbums com "Evolution" (1964) o "New Africa" (1969). A més de desenvolupar la seva trajectòria com a solista, també va acompanyar figures com Bennie Golson, Herbie Hancock, Archie Shepp o Jackie McLean –alguns d'ells també van formar part de la seva pròpia banda-. Tenia 85 anys.

divendres, 1 de juny del 2018

Una institució del free jazz

ART ENSEMBLE OF CHICAGO
Primavera Sound 2018, Barcelona
31 de maig de 2018

Amb Ornette Coleman i Cecil Taylor fora de joc, Roscoe Mitchell ha esdevingut un dels últims supervivents d'aquella generació de músics que van trencar barreres i eixamplar els límits del jazz fins a cotes que part de l'establishment del gènere trigaria dècades a assimilar. Amb 77 anys a l'esquena i més de mig segle d'indiscutible trajectòria, a l'escenari se'l veu cansat però en absolut esgotat. Va ser ell l'encarregat de posar en marxa, la nit passada a l'Auditori Fòrum, aquesta maquinària sònica que és Art Ensemble Of Chicago. Va entrar tot sol amb el saxofon mentre la resta de músics mantenien un reverencial silenci. I va acabar desencadenant, ja amb l'acompanyament de tota la banda, una torrencial tempesta sonora que va fer tots els honors al concepte free jazz.

dissabte, 7 d’abril del 2018

Cecil Taylor (1929-2018)

CECIL  TAYLOR
(1929-2018)

No eren gens gratuïts els títols dels dos primers àlbums d'estudi de Cecil Taylor, "Jazz Advance" (1955) i "Looking Ahead!" (1959). Dos plàstics on el genial pianista novaiorquès avançava per l'esquerra les formes més inconformistes del bop i, juntament amb les primeres obres del també imprescindible Ornette Coleman, dos pilars fundacionals d'allò que s'anomenaria free jazz. Eren tan sols dos punts de partida, és clar. Taylor no deixaria mai d'explorar i portar més enllà les possibilitats del seu instrument. Ens deixava abans d'ahir a l'edat de 89 anys. Se n'ha anat un pioner amb totes les lletres.