El soul vallesà de Laura Garriga

LAURA GARRIGA
Teatre El Patronat, La Garriga

30 de setembre de 2023

Exponent d'una nova escena pop al Vallès Oriental –la que han conformat durant els darrers anys bandes com Bucòlic, Sabana o Lola and The Rhinos-, Laura Garriga debutava recentment amb "Parla'm de tu" (2023), un ep de cinc cançons en català que basculen entre el soul de tota la vida i el rock d'acabats orgànics. La nit passada el va presentar al Teatre El Patronat de la seva població, la Garriga, davant d'un públic tan nombrós com entregat.

La cantant jugava a casa. I ho va saber aprofitar amb una hora de repertori que va alternar composicions originals –la corpulència funk de "La meva", els ressons introspectius de "Parla'm de tu", el rock'n'roll anyenc de "No", el country rock de la climàtica "Abans que tot es trenqui"- amb cites a tòtems com Aretha Franklin –"(You Make Me Feel Like) A Natural Woman"-, sempre reforçada per una banda de vuit músics amb trajectòries tan contrastades com les de Pere Miró (saxo), Pep Tarradas (trompeta) o Alba Pujals (trombó).

Mod jazz i refrescant instro surf a la festa major d'hivern

SCARAMANGA
Festa Major d'Hivern 2022

Mercat Vell, Mollet del Vallès

20 de gener de 2023

L'últim cop que havia vist Pere Miró (saxo) i Héctor Martín (guitarra) tocant junts en un escenari, havia estat avui fa un any al Mercat Vell de Mollet del Vallès, com a integrants de Los Saxofonistas Salvajes de Dani Nel·lo i en el marc de la festa major d'hivern del municipi. La nit passada van tornar a actuar al mateix emplaçament i amb motiu de la mateixa festivitat, si bé encapçalant en aquesta ocasió un dinàmic combo de creació pròpia, Scaramanga, que completen Abel Boquera (orgue) i Arnau Julià (bateria), i que han batejat en honor d'un dels grans antagonistes de James Bond –el que interpretava Christopher Lee a "The Man with the Golden Gun" (1974)-.

Sobre el terreny, un còctel ben sacsejat de rhythm & blues, mod jazz i instro surf que va escalfar motors al ritme d'"El hombre de la pistola de oro", vitamínica lectura de la peça central de la citada pel·lícula de l'Agent 007 –originalment cantada per Lulu-, i que va acabar d'entrar en matèria amb el bebop desacomplexat de "Nick Nack", el funk greixós de "Salsa Perrins" i el rock'n'roll desvergonyit de "Pollo frito". Al capítol de versions van destacar un "24000 Baci" que va traslladar l'original d'Adriano Celentano fins a les càlides coordenades de les costes californianes, i una serena aproximació al "Killer Joe" de Benny Golson.

A partir d'aquí, van ser dues composicions pròpies les que van acabar marcant punts a part en un passi tan àgil com rodó. La primera, "Escapa del virus", una frenètica descàrrega de surf d'inspiració pandèmica. "Encara us en recordeu?", va ironitzar Miró durant la presentació. Molt oportuna, la pregunta, a un any d'haver-nos trobat en aquella mateixa sala presenciant un concert amb mascareta i quan efectivament ja ningú sembla recordar les declaracions de bones intencions d'aleshores. La segona, "S.P.A.", homenatge a Salvador Puig Antich a ritme de majestuós jazz fusió –amb estratosfèric solo de Martín-, per recordar-nos que la revolució es pot fer ballant però sobretot que cal no abaixar la guàrdia davant certes cantarelles que darrerament tornen a ressonar massa fort.

Un homenatge als grans saxofonistes

DANI NEL·LO Y LOS SAXOFONISTAS SALVAJES
Festa Major d'Hivern 2022
Mercat Vell, Mollet del Vallès

21 de gener de 2022

Un dels grans al·licients d'escoltar música de dècades pretèrites són tots aquells tresors enterrats i joies ocultes que un encara hi pot arribar a descobrir. Tant és que un s'hagi passat tota una vida estudiant corrents i registres com el rhythm & blues, el swing, el jump blues o els primers soul i rock'n'roll. Qualsevol moment és bo per escoltar per primer cop una determinada composició o començar a explorar la discografia d'aquell pianista o d'aquell saxofonista que probablement mereixeria més que una nota a peu de pàgina als llibres d'història.

En aquest sentit, assistir a un concert de Dani Nel·lo i els seus Saxofonistas Salvajes és una bona ocasió de descobrir –o de redescobrir- noms com els de King Curtis, Noble Watts o Big Jay McNeely. "Avui fem un homenatge als grans saxofonistes de la música popular", va anunciar Nel·lo, ahir a la nit des de l'escenari del Mercat Vell de Mollet del Vallès. Un entorn tan generós com agraït a l'hora d'acollir un repertori que es va passejar al seu aire pels estils anteriorment citats, amb escapades que van anar de la Chicago dels anys 40 a la Memphis dels 60 o la Nova Orleans dels 50.

En diàleg constant amb una banda on militen pesos pesants de l'escena barcelonina –Pere Miró (saxo baríton), Dani Baraldés (guitarra), Hector Martín (guitarra), Anton Jarl (bateria), Albert Sabater (percussions) i Matías Míguez (baix)-, amb els quals va protagonitzar climàtics duels instrumentals, Nel·lo va enllaçar el swing amb aires tropicals de "Flying Home" amb la sensualitat soul de "Teen Scene", l'eterna majestuositat de "Come Back to Sorrento" i el final de festa per la porta gran amb "Nervios son nervios" –adaptació del "Nervous Man Nervous" del citat McNeely-. Un repertori d'elevadíssim voltatge per afrontar com cal les baixes temperatures hivernals.

D'esquerra a dreta: Baraldés, Sabater, Míguez, Nel·lo, Miró, Jarl (fora de pla) i Martín. 

Salvatge duel de saxos i guitarres.