50 anys de "Dr. John's Gumbo"

Una sucosa selecció de clàssics de la música de Nova Orleans, interpretats amb tota la passió i l'ofici del món per un dels grans exponents del rhythm & blues i el rock'n'roll a la Crescent City. Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Dr. John's Gumbo" (1972), el cinquè àlbum d'estudi de l'alter ego de Mac Rebennack. També un dels grans tributs –i en va arribar a fer uns quants- de Dr. John a la ciutat que no tan sols l'havia vist néixer sinó també créixer i fer-se gran en tots els sentits.

D'"Iko Iko", el clàssic de James "Sugar Boy" Crawford que havia conquerit les ones radiofòniques de la mà de les Dixie Cups, al "Tipitina" de Professor Longhair, passant pel "Let the Good Times Roll" d'Earl King, un medley amb peces de Huey "Piano" Smith o la murder ballad "Stack-a-Lee", peça tradicional popularitzada al seu dia per Lloyd Price. Amenitza el conjunt una composició original del mateix Rebennack, la notable "Somebody Changed the Lock". Un dels grans àlbums de Dr. John, i una bona porta d'entrada al llegat sonor d'una de les ciutats més musicals del món.

Grandpa Elliott (1944-2022)

GRANDPA ELLIOTT
(1944-2022)

Tota la saviesa d'incomptables dècades tocant als carrers d'una ciutat com Nova Orleans. Elliott Small, més conegut com a Grandpa Elliott, va començar cantant soul i rhythm & blues a principis dels 60 als clubs i la via pública de la Crescent City, on també va gravar els seus primers singles –signats amb el nom d'Elliott Small-. A principis dels 60 se'n va anar a Nova York, on va seguir endavant amb la seva carrera i va fer d'enllaç perquè altres bandes de Nova Orleans com les Dixie Cups fessin el salt a la Big Apple. Ja durant la dècada dels 80, cansat de Nova York i (sobretot) de la indústria musical, va decidir tornar a la seva ciutat natal i dedicar-se a tocar al carrer, on guanyaria menys diners però no comprometria la seva música, deia –va ser aleshores quan va adoptar el sobrenom de Grandpa Elliott-. Així ho va fer gairebé fins al final dels seus dies. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys un clàssic de la Crescent City.

Rosa Lee Hawkins (1945-2022)

ROSA LEE HAWKINS

(1945-2022)

La mala fortuna ha volgut que, pràcticament al mateix temps que ens deixava Ronnie Spector, perdéssim també a Rosa Lee Hawkins de les Dixie Cups, un altre referent dels girl groups de la dècada dels 60. I una altra formació que va tenir en Phil Spector un aliat clau a l'hora de conquerir les ones radiofòniques. El seu gran èxit, "Chapel of Love", de 1964, l'havien compost Jeff Barry, Ellie Greenwich i el mateix Spector pensant en les Ronettes, que també van acabar gravant la cançó aquell mateix any –la primera versió l'havia enregistrat Darlene Love, però va romandre inèdita al seu dia perquè al productor no li havia agradat el resultat final-.

Les Dixie Cups eren originàries de Nova Orleans, però se'n van anar a buscar fortuna –i la van trobar- a Nova York. Entre els seus senzills més destacats, a més de la citada "Chapel of Love", hi figuren pistes com "Iko Iko". Adaptació al seu registre de "Jock-A-Mo" de James "Sugar Boy" Crawford, la peça reivindicava l'herència de la Crescent City i Louisiana al so de la formació –posteriorment la gravarien figures de tant pes com Dr. John-, i des d'aleshores el gran públic l'associaria amb les Dixie Cups. Hawkins ens ha deixat a l'edat de 77 anys, després de patir complicacions durant una intervenció quirúrgica.