Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova Orleans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova Orleans. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de novembre del 2023

Russell Batiste Jr. (1965-2023)

RUSSELL BATISTE JR.

(1965-2023)

Va ser bateria titular dels històrics Meters durant bona part de la dècada dels 90. I ja en ple segle XXI es va incorporar a la reencarnació d'una de les grans bandes del soul i el funk de Nova Orleans, els Funky Meters. Ens ha deixat a l'edat de 57 anys Russel Batiste Jr., músic de llarguíssima trajectòria i contrastada solvència. També havia tocat amb Champion Jack Dupree, Harry Connick Jr., Maceo ParkerPapa Grows Funk o el recentment desaparegut Robbie Robertson, entre d'altres.

diumenge, 9 d’abril del 2023

L'eternitat d'un mite

Mac Rebennack aka Dr. John (1941-2019).
Explicava dies enrere que la litúrgia de la Setmana Santa em convida a submergir-me en el misteri ancestral del Sud dels Estats Units, i a fer-ho a través de la seva música. També durant el diumenge de Pasqua o diumenge de Resurrecció, una data que tant des d'un punt de vista religiós com profà obre la porta a reflexionar sobre conceptes com l'eternitat o la vida després de la mort. És etern, sens dubte, el gran Dr. John, exponent de la música del Sud –i més concretament de Nova Orleans- que traspassava ara fa gairebé quatre anys, deixant un d'aquells llegats que perduraran sempre.

La tardor passada va veure la llum el seu primer àlbum pòstum, un "Things Happen that Way" (2022) que recull les que suposadament van ser les seves últimes sessions de gravació. Retorn d'entre els morts amb una obra que és tota una prova de vida. Deu pistes que revisen clàssics d'autoria pròpia com "I Walk on Guilded Splinters" però entre les quals també destaquen sorprenents lectures de títols aliens com "End of the Line" (Traveling Wilburys) o la tradicional "Gimme that Old Time Religion" –molt oportuna en un dia com avui, val a dir-, amb participació puntual de vells coneguts com Willie Nelson, Lukas Nelson, Promise Of The Real o Aaron Neville. L'eternitat d'un mite.

dissabte, 25 de febrer del 2023

50 anys d'"In the Right Place"


Vaig entrar a l'univers de Dr. John de la mà de la peça que obre i titula aquest disc, i ja no n'he pogut sortir mai més. "Right Place, Wrong Time", una greixosa rodanxa del més genuí funk amb accent de Nova Orleans. I amb tota probabilitat la composició més reconeguda de l'alter ego de Mac Rebennack amb permís de "Such a Night", aquell simpàtic rhythm & blues amb vocació d'estàndard, inclòs al mateix àlbum. No és casual, parlant de "Right Place, Wrong Time", que l'hagin arribat a versionar James Booker, Jon Spencer i els Screamin' Cheetah Wheelies, entre d'altres –sempre amb resultats molt més que satisfactoris, sobretot en el cas de Booker, però sense igualar mai l'original-.

Es commemoren avui 50 anys de la publicació d'"In the Right Place" (1973), el sisè àlbum de Dr. John i una de les seves obres més capitals. El successor de "Dr. John's Gumbo" (1972), i un plàstic on Rebennack aparcava momentàniament les versions de clàssics de la Crescent City per tornar-se a centrar en el material propi, si bé fent concessions a títols com "Life", original del seu bon amic Allen Toussaint, productor d'una obra –també hi tocava el piano i diversos instruments de percussió- gravada amb The Meters com a banda d'acompanyament. Hi destaquen a més els paisatges pantanosos de "Same Old Same Old" o el gòspel pagà d'"I Been Hoodood". La caràtula psicodèlica també és una autèntica delícia.

dijous, 16 de febrer del 2023

Huey "Piano" Smith (1934-2023)

HUEY "PIANO" SMITH

(1934-2023)

El so de Nova Orleans, aquella tradició que abraça diversos estils i gèneres, fil conductor de trajectòries que van de Louis Armstrong a Dr. John passant per Professor Longhair, Allen ToussaintFats Domino, Dave Bartholomew o Lloyd Price. Huey "Piano" Smith era un dels últims exponents del rhythm & blues amb l'accent més genuí de la Crescent City, també un dels últims supervivents de la generació que pràcticament va patentar el rock'n'roll durant la dècada dels 50.

Va treballar com a músic de sessió a Specialty Records, arribant a gravar amb Little Richard i el mateix Lloyd Price. Pas previ a la formació del seu propi combo, Huey "Piano" Smith and His Clowns, i al fitxatge per Ace Records, la disquera on va fer història amb senzills tan icònics –i versionats- com "Rockin' Pneumonia and the Boogie Woogie Flu" (1957) o "Don't You Just Know It" (1958). Ens ha deixat a l'edat de 89 anys i havent sobreviscut a tots els anteriorment citats.

dilluns, 23 de gener del 2023

Mig segle sense Kid Ory

Kid Ory (1886-1973).
Es commemoren avui 50 anys de la mort de Kid Ory, mestre trombonista i figura cabdal del jazz de Nova Orleans, també un dels arquitectes del que coneixem com a so Dixieland o hot jazz. Actiu al capdavant de diverses formacions des de principis dels anys 10 del segle passat, també va jugar un paper clau en el ressorgiment que les formes més tradicionals i primitives del jazz van experimentar durant les dècades dels 40 i els 50 –el 1944, Nesuhi Ertegun va fundar Crescent Records només per editar les gravacions de la Kid Ory's Creole Jazz Band-. El 1966 es va retirar de la música i es va establir a Hawaii, on va morir el 23 de gener de 1973 a l'edat de 86 anys.

divendres, 6 de gener del 2023

Walter "Wolfman" Washington

WALTER "WOLFMAN" WASHINGTON

(1943-2022)

Veterà del blues, el soul i el funk de Nova Orleans, el guitarrista i cantant Walter "Wolfman" Washington va debutar durant la dècada dels 60 acompanyant a un dels més il·lustres soul men de la Crescent City, Lee Dorsey. Va ser el pas previ a la formació del seu primer grup, All Fools Band, que va quedar en suspens quan el va fitxar tot un Johnny Adams a principis dels 70. Va ser acompanyant al Tan Canary quan es va donar a conèixer més enllà del circuit de clubs de Louisiana, i va ben aprofitar tal rampa de llançament per iniciar una carrera solista que es va estrenar el 1981 amb "Leader of the Pack". Des d'aleshores havia alternat els discos i les actuacions al seu nom amb projectes diversos. Ha mort a l'edat de 79 anys.

dimecres, 20 d’abril del 2022

50 anys de "Dr. John's Gumbo"


Una sucosa selecció de clàssics de la música de Nova Orleans, interpretats amb tota la passió i l'ofici del món per un dels grans exponents del rhythm & blues i el rock'n'roll a la Crescent City. Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Dr. John's Gumbo" (1972), el cinquè àlbum d'estudi de l'alter ego de Mac Rebennack. També un dels grans tributs –i en va arribar a fer uns quants- de Dr. John a la ciutat que no tan sols l'havia vist néixer sinó també créixer i fer-se gran en tots els sentits.

D'"Iko Iko", el clàssic de James "Sugar Boy" Crawford que havia conquerit les ones radiofòniques de la mà de les Dixie Cups, al "Tipitina" de Professor Longhair, passant pel "Let the Good Times Roll" d'Earl King, un medley amb peces de Huey "Piano" Smith o la murder ballad "Stack-a-Lee", peça tradicional popularitzada al seu dia per Lloyd Price. Amenitza el conjunt una composició original del mateix Rebennack, la notable "Somebody Changed the Lock". Un dels grans àlbums de Dr. John, i una bona porta d'entrada al llegat sonor d'una de les ciutats més musicals del món.

dijous, 10 de març del 2022

Grandpa Elliott (1944-2022)

GRANDPA ELLIOTT

(1944-2022)

Tota la saviesa d'incomptables dècades tocant als carrers d'una ciutat com Nova Orleans. Elliott Small, més conegut com a Grandpa Elliott, va començar cantant soul i rhythm & blues a principis dels 60 als clubs i la via pública de la Crescent City, on també va gravar els seus primers singles –signats amb el nom d'Elliott Small-. A principis dels 60 se'n va anar a Nova York, on va seguir endavant amb la seva carrera i va fer d'enllaç perquè altres bandes de Nova Orleans com les Dixie Cups fessin el salt a la Big Apple. Ja durant la dècada dels 80, cansat de Nova York i (sobretot) de la indústria musical, va decidir tornar a la seva ciutat natal i dedicar-se a tocar al carrer, on guanyaria menys diners però no comprometria la seva música, deia –va ser aleshores quan va adoptar el sobrenom de Grandpa Elliott-. Així ho va fer gairebé fins al final dels seus dies. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys un clàssic de la Crescent City.

dimarts, 29 de gener del 2019

Resseguint una tradició

La Preservation Hall Jazz Band, amb Jaffe al capdavant - Foto Danny Clinch.
"A Nova Orleans existeix la idea que sempre estem resseguint els passos de les generacions anteriors que hi va haver musicalment abans de nosaltres. Això és molt important a la nostra cultura perquè valorem la nostra pròpia història. Entenem que seguim el camí de gent que va caminar per aquests carrers i que va tocar aquestes notes abans que nosaltres. I tenim la responsabilitat d'honrar-los". Ben Jaffe, director artístic de la Preservation Hall Jazz Band, en una entrevista publicada per Ruta 66 aquest mes de gener. M'agrada la idea d'una comunitat de músics mantenint viva una tradició que ve de lluny i que no tan sols sobreviu sinó que avança de la mà dels propis músics, especialment en un negoci que sol confondre la novetat amb el fet efímer. Nova Orleans és una capital per mèrits propis de la música popular dels darrers 100 anys. Gèneres com el jazz, el blues, el soul, el funk o el rock no serien els mateixos sense les aportacions i troballes d'incomptables músics de la Big Easy que tenen com a comú denominador tota una sèrie de patrons discursius que n'identifiquen la procedència geogràfica amb independència de variables com ara el temps o el gènere. Al capdavall, l'art no deixa de ser com la pròpia història humana. Només pot avançar a través del coneixement i la consciència del seu propi bagatge.