 |
| La ELO, amb Lynne al centre, en una imatge de 1973 - Foto Getty Images. |
Tenen moltes coses en comú,
Jeff Lynne i
Todd Rundgren, per molt que els seus registres siguin certament distants i no sempre complementaris l'un de l'altre. Dos mestres de la cançó pop que no han dubtat a conjugar classicisme amb vocació exploradora, que han sabut fer de l'estudi de gravació un instrument musical de ple dret, i que han facturat obres absolutament notables al llarg dels anys. Dos músics foguejats en plena efervescència psicodèlica durant la segona meitat dels 60, que van acabar escrivint ells mateixos alguns dels grans capítols del rock de la dècada posterior –i de més enllà-.
Avui fa 50 anys, el 2 de març de 1973, van publicar àlbums de forma simultània, Lynne al capdavant de l'Electric Light Orchestra (ELO) i Rundgren en solitari. Lynne va lliurar "ELO 2", el seu últim treball amb Roy Wood –que havia abandonat l'ELO durant les sessions de gravació d'aquell mateix disc-. Un exercici de rock progressiu d'alta densitat on destacava la seva simpàtica lectura en clau simfònica del "Roll Over Beethoven" de Chuck Berry. Rundgren, d'altra banda, posava sobre la taula el seu vessant més experimental amb "A Wizard, a True Star", un plàstic que deixava enrere el format cançó per anticipar bona part d'allò que la nació festivalera dels nostres dies encara contempla com a avantguardista.
I encara el mateix dia, aquell 2 de març de 1973, va veure la llum "The Captain and Me", el tercer àlbum dels Doobie Brothers i una de les seves obres més celebrades –si no la que més-. El soft rock orgànic de "Natural Thing", les pinzellades funk d'aquell tros d'himne que va esdevenir "Long Train Runnin'" –música disco abans que es popularitzés el terme-, el rock'n'roll directe de "China Grove" i el blues rock pantanós de "Dark Eyed Cajun Woman". Tot això en un sol disc on també hi figuren reclams com "Evil Woman" o la preciosa "South City Midnight Lady". Tres clàssics en un sol dia, avui fa 50 anys.
