Barrett Strong (1941-2023)

BARRETT STRONG
(1941-2023)

A Barrett Strong se'l recordarà sobretot com la veu que va cantar "Money (That's What I Want)", aquella fina rodanxa de desvergonyit rhythm & blues i soul en estat gairebé embrionari que va suposar el primer èxit radiofònic de l'imperi Motown quan va sortir del forn l'agost de 1959. En anys posteriors la va versionar gairebé tothom, dels Beatles als Flying Lizards passant pels Kingsmen o Junior Walker. La peça no l'havia compost Strong sinó Janie Bradford i Berry Gordy, un fet que crida l'atenció tenint en compte que el vocalista va acabar esdevenint més prolífic com a compositor que no pas com a intèrpret. Són incomptables, en aquest sentit, els himnes de la factoria Motown que porten la seva signatura. D'"I Heard It Through the Grapevine" de Marvin Gaye a "War" d'Edwin Starr, passant per "Smiling Faces Sometimes" dels Undisputed Truth o alguns dels títols més destacats de l'etapa psicodèlica dels Temptations –com ara "Cloud Nine", "Papa Was a Rollin' Stone" o "Ball of Confusion"-. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.

50 anys d'"All Directions" i "Flying High Together"

The Temptations, en una imatge promocional d'"All Directions".

Diuen que tot canvia. I a principis de la dècada dels 70 ni el món ni Motown eren els mateixos que havien estat deu anys abans. La disquera de Detroit havia establert a Los Angeles la seva base d'operacions i havia prescindit –després d'una disputa legal- de l'equip de compositors que pràcticament n'havia definit el so durant els seus anys fundacionals, Holland–Dozier–Holland. A canvi, el seu engranatge s'adaptava als nous temps tot abraçant el funk i els discursos compromesos que aleshores es trobaven a l'ordre del dia en l'àmbit de la música d'arrel afroamericana.

Es commemoren avui 50 anys de la publicació de dos àlbums que representen aquell nou període del segell, però també el final de dues etapes, les dels seus respectius autors. Parlem d'"All Directions", dels Temptations, i de "Flying High Together", d'Smokey Robinson & The Miracles. Aquest últim va ser el darrer treball que la banda va gravar amb Robinson, que es va centrar a partir d'aleshores en la seva carrera solista i en la seva tasca com a executiu de la mateixa Motown. Un treball centrat en els mitjos temps elegants que el vocalista seguiria explorant, ja en solitari, en àlbums com el canònic "A Quiet Storm" (1975).

Molt més definitiu resulta "All Directions", considerat per certes veus autoritzades com l'últim gran clàssic dels Temptations. L'àlbum de la immortal "Papa Was a Rollin' Stone", paradigma del soul psicodèlic escrit per Norman Whitfield –productor del disc-, gravat un any abans per The Undisputed Truth però segellat aquí amb caràcter definitiu –amb tot un lluïment instrumental a càrrec dels Funk Brothers-. També del desvergonyit i contundent himne antirracista "Run Charlie Run" i d'aquell cant a la natura i a l'ecologisme que és la solemne "Mother Nature". Tots dos àlbums van veure la llum el 27 de juliol de 1972.