Barrett Strong (1941-2023)

BARRETT STRONG
(1941-2023)

A Barrett Strong se'l recordarà sobretot com la veu que va cantar "Money (That's What I Want)", aquella fina rodanxa de desvergonyit rhythm & blues i soul en estat gairebé embrionari que va suposar el primer èxit radiofònic de l'imperi Motown quan va sortir del forn l'agost de 1959. En anys posteriors la va versionar gairebé tothom, dels Beatles als Flying Lizards passant pels Kingsmen o Junior Walker. La peça no l'havia compost Strong sinó Janie Bradford i Berry Gordy, un fet que crida l'atenció tenint en compte que el vocalista va acabar esdevenint més prolífic com a compositor que no pas com a intèrpret. Són incomptables, en aquest sentit, els himnes de la factoria Motown que porten la seva signatura. D'"I Heard It Through the Grapevine" de Marvin Gaye a "War" d'Edwin Starr, passant per "Smiling Faces Sometimes" dels Undisputed Truth o alguns dels títols més destacats de l'etapa psicodèlica dels Temptations –com ara "Cloud Nine", "Papa Was a Rollin' Stone" o "Ball of Confusion"-. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.

Robert Gordy (1931-2022)

ROBERT GORDY
(1931-2022)

Ha mort Robert Gordy, executiu i compositor per a Motown durant les dècades dels 60 i els 70, també el germà petit del fundador de la companyia discogràfica, Berry Gordy. Abans de la creació de Motown, durant la segona meitat dels 50, havia publicat diversos singles de soul sota el pseudònim de Bob Kayli, que van passar majoritàriament desapercebuts. Tampoc van obtenir el ressò esperat els senzills que va publicar a principis dels 60 ja a través de Motown i els seus segells subsidiaris. El 1972 va actuar a "Lady Sings the Blues", el biopic de Billie Holiday dirigit per Sidney J. Furie, protagonitzat per Diana Ross i produït pel seu germà sota el paraigua de la mateixa Motown.

Marvin Gaye - "You're the Man" (2019)

Els fets van tenir lloc fa gairebé quatre dècades, però la seva connexió amb l'actualitat és tan directa com els convulsos temps que li va tocar a viure a Marvin Gaye i que ara semblen haver tornat (si és que mai havien acabat de marxar). El racisme institucionalitzat, la brutalitat d'un sistema que tracta a uns amb més consideració que d'altres -sí, això també va pel que va passar a Catalunya tal dia com avui de fa dos anys-, i la negativa d'alguns a deixar que determinats artistes ho expliquin pel seu compte. "You're the Man", enregistrat originalment el 1972 però no publicat fins aquest mateix 2019, havia d'haver estat la continuació de "What's Going On" (1971), obra canònica de Gaye i lectura de l'estat de les coses a l'òrbita afroamericana en plena era Nixon. El cas és que Berry Gordy no va veure amb bons ulls que un dels màxims actius de Motown reincidís en la consciència i la denúncia socials, i va optar per arxivar un àlbum del qual s'han anat escoltant fragments al llarg dels anys però que mai fins ara s'havia publicat tal i com es va concebre. Els seus continguts, gairebé una vintena de pistes dominades pel funk sofisticat, el soul amb presència i un compromís subtil però ferm, no arriben a rivalitzar amb els de "What's Going On", però complementen el cànon de Gaye i sonen tan actuals a l'Amèrica de Trump com ho haurien fet a la de Nixon.