Tommy Allsup (1931-2017)

TOMMY ALLSUP

(1931-2017)

Sovint em pregunto què hauria estat de Ritchie Valens de no haver-se trobat en aquell avió el fatídic 3 de febrer de 1959. I quan ho faig deixo volar la imaginació, però sempre obvio que d'haver perdut Valens aquella juguesca a cara o creu, hauria estat Tommy Allsup qui hauria mort al costat de Buddy Holly i el Big Bopper. A aquest genial guitarrista se'l recorda sobretot per haver perdut el seu lloc en aquell avió, i s'obvia una trajectòria musical que bé mereix ser recordada. Membre dels Crickets abans i després de la mort de Holly, també es va dedicar a la música surf, va ocupar càrrecs de responsabilitat en diverses companyies discogràfiques i va participar en incomptables gravacions, ja fos com a músic de sessió o com a productor -per les seves mans va passar, entre d'altres, el llegendari Bob Wills en el que seria el seu epitafi, "For the Last Time" (1974)-. Ens deixava el passat dia 11 a l'edat de 85 anys.

Què hauria estat de Ritchie Valens?

Ritchie Valens.

3 de febrer. Tal dia com avui de 1959 va tenir lloc el tràgic accident d'aviació en què Buddy Holly, Ritchie Valens i el Big Bopper van perdre les seves vides. The Day the Music Died, tal i com el batejaria anys més tard Don McLean. I si bé és cert que la música no va pas morir, també ho és que va perdre aquella fatídica matinada tres astres irrepetibles. Qui conegui la història encara que sigui de passada sabrà que la pitjor de les sorts -si és que això era possible- la va patir Valens, qui prèviament havia guanyat el seu lloc a l'avió jugant-se'l a cara o creu amb Tommy Allsup. De vegades em pregunto què hauria estat d'ell, d'haver-se quedat fora de l'aeronau i haver sobreviscut. Suposo que, com tantes estrelles de la seva generació, hauria passat bona part dels 60 eclipsat per la British Invasion, el folk-rock i la psicodèlia. Però m'agrada pensar que també hauria viscut una segona joventut durant els 70, i que durant els 80 hauria gaudit de complicitats com les de Los Lobos o Brian Setzer -ambdós presents a la banda sonora de "La Bamba" (1987), el biopic que Luis Valdez va dirigir sobre l'autor de "Donna"-. També m'agrada pensar que la seva resurrecció artística definitiva s'hauria produït durant els 90 i de la mà d'algun productor que hauria fet amb Valens el mateix que Rick Rubin va fer amb Johnny Cash -extreure'n el millor, ni més ni menys-. Que a partir d'aleshores hauria establert noves relacions de complicitat i que a data d'avui seria habitual veure'l al costat d'artistes com Calexico o Alejandro Escovedo. Fins i tot m'agrada pensar que tard o d'hora s'hauria acostat als nostres escenaris. S'ho imaginen?