Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bossa nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bossa nova. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juliol del 2023

João Donato (1934-2023)

JOAO DONATO

(1934-2023)

Encara no fa ni dos mesos que vam perdre a Astrud Gilberto, quan hem de lamentar el traspàs d'un altre nom de pes de la música brasilera, i més concretament dels àmbits del jazz i la bossa nova. El pianista –i trombonista- João Donato va treballar amb figures com Altamiro Carrilho, Antonio Carlos Jobim o la pròpia Gilberto, qui el va assenyalar com un dels músics que havien propiciat el naixement de la mateixa bossa nova. A principis de la dècada dels 60 va iniciar una prolífica –i igualment essencial- trajectòria a títol personal, que alternaria amb actuacions i enregistraments al costat d'astres com Marisa Monte o la també desapareguda recentment Gal Costa.

dimecres, 7 de juny del 2023

Astrud Gilberto (1940-2023)

ASTRUD GILBERTO

(1940-2023)

No va ser el naixement de la bossa nova, però sí el moment en què aquest gènere genuïnament brasiler va acabar de traspassar totes les fronteres possibles i va esdevenir un llenguatge tan global com el jazz amb el qual sempre ha anat de la mà. La gravació a Nova York de "The Girl from Ipanema", lectura en anglès de "Garota de Ipanema", l'original d'Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes, a càrrec de João Gilberto i Stan Getz. El primer va convidar qui aleshores era la seva esposa, Astrud Gilberto, a cantar la peça en qüestió, que sortiria publicada a l'àlbum conjunt "Getz/Gilberto" (1964). La carrera que va iniciar la vocalista a partir d'aquell moment és un tros d'història de la música del segle XX. Ens ha deixat a l'edat de 83 anys la veu de la bossa nova.

dilluns, 29 d’agost del 2022

Creed Taylor (1929-2022)

CREED TAYLOR

(1929-2022)

Un d'aquells noms que solen figurar a la lletra petita dels grans capítols de la història de la música, però sense els quals no s'haurien pogut escriure un sol punt ni una sola coma. Creed Taylor va ser el fundador d'Impulse! Records, un dels segells capdavanters del món del jazz a partir de la dècada dels 60. El va posar en marxa el mateix 1960 com a subsidiari d'ABC-Paramount, i un dels seus primers encerts va ser el fitxatge de John Coltrane, qui hi va publicar algunes de les seves obres més capitals –el segell és conegut com The House that Trane Built-. La resta del catàleg del segell és tan monumental com inabastable, i provar de resumir-la seria absurd.

Taylor va deixar Impulse! al cap de pocs mesos d'haver posat la discogràfica en marxa, però ho va fer havent-ne establert els trets distintius, començant per aquella estètica aleshores tan trencadora –que va encarregar a l'artista Fran Attaway-. En anys posteriors va treballar per una altra disquera de pes de l'àmbit jazzístic, Verve, a través de la qual va internacionalitzar la bossa nova tot portant alguns dels seus principals exponents a gravar als Estats Units –ell mateix es va encarregar de produir l'imprescindible "Getz/Gilberto" (1948), d'Stan Getz i João Gilberto-. El 1967 va fundar CTI Records, discogràfica amb la qual va publicar obres de George Benson, Astrud Gilberto i Stanley Turrentine, entre molts altres. Ha mort a l'edat de 93 anys.

diumenge, 7 de juliol del 2019

João Gilberto (1931-2019)

JOAO GILBERTO
(1931-2019)

Aquestes coses sempre fan de mal dir, però no són poques les veus autoritzades que situen el naixement de la bossa nova al moment en què Elizeth Cardoso va enregistrar "Chega de Saudade" amb João Gilberto a la guitarra. I més concretament en el ritme que aquest últim va atorgar a la composició original de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim, igualment considerats com a arquitectes del gènere en qüestió. Sigui com sigui, no tan sols se'n va un pilar de la música del Brasil, sinó un ambaixador global de la cultura brasilera que va enfonsar incomptables barreres arribant a treballar als Estats Units amb gegants com Stan Getz. A destacar també l'eterna lectura de "Garota de Ipanema" que va signar amb el mateix Getz i amb la veu de qui aleshores era la seva esposa, Astrud Gilberto.