Astrud Gilberto (1940-2023)

ASTRUD GILBERTO
(1940-2023)

No va ser el naixement de la bossa nova, però sí el moment en què aquest gènere genuïnament brasiler va acabar de traspassar totes les fronteres possibles i va esdevenir un llenguatge tan global com el jazz amb el qual sempre ha anat de la mà. La gravació a Nova York de "The Girl from Ipanema", lectura en anglès de "Garota de Ipanema", l'original d'Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes, a càrrec de João Gilberto i Stan Getz. El primer va convidar qui aleshores era la seva esposa, Astrud Gilberto, a cantar la peça en qüestió, que sortiria publicada a l'àlbum conjunt "Getz/Gilberto" (1964). La carrera que va iniciar la vocalista a partir d'aquell moment és un tros d'història de la música del segle XX. Ens ha deixat a l'edat de 83 anys la veu de la bossa nova.

Creed Taylor (1929-2022)

CREED TAYLOR
(1929-2022)

Un d'aquells noms que solen figurar a la lletra petita dels grans capítols de la història de la música, però sense els quals no s'haurien pogut escriure un sol punt ni una sola coma. Creed Taylor va ser el fundador d'Impulse! Records, un dels segells capdavanters del món del jazz a partir de la dècada dels 60. El va posar en marxa el mateix 1960 com a subsidiari d'ABC-Paramount, i un dels seus primers encerts va ser el fitxatge de John Coltrane, qui hi va publicar algunes de les seves obres més capitals –el segell és conegut com The House that Trane Built-. La resta del catàleg del segell és tan monumental com inabastable, i provar de resumir-la seria absurd.

Taylor va deixar Impulse! al cap de pocs mesos d'haver posat la discogràfica en marxa, però ho va fer havent-ne establert els trets distintius, començant per aquella estètica aleshores tan trencadora –que va encarregar a l'artista Fran Attaway-. En anys posteriors va treballar per una altra disquera de pes de l'àmbit jazzístic, Verve, a través de la qual va internacionalitzar la bossa nova tot portant alguns dels seus principals exponents a gravar als Estats Units –ell mateix es va encarregar de produir l'imprescindible "Getz/Gilberto" (1948), d'Stan Getz i João Gilberto-. El 1967 va fundar CTI Records, discogràfica amb la qual va publicar obres de George Benson, Astrud Gilberto i Stanley Turrentine, entre molts altres. Ha mort a l'edat de 93 anys.

Joe Messina (1958-2022)

JOE MESSINA
(1928-2022)

Ha mort Joe Messina, un dels guitarristes titulars dels Funk Brothers, la banda d'estudi de Motown, entre 1958 i 1972 –quan la discogràfica va marxar de Detroit i es va establir a Los Angeles-. Va participar en sessions de gravació de bona part de les estrelles del segell, destacant entre les pistes on el podem escoltar clàssics com "Dancing in the Street" de Martha and The Vandelles o "I Can't Help Myself" dels Four Tops. Abans havia tocat a la banda de la cadena televisiva ABC, cosa que l'havia portat a treballar amb figures del jazz com Charlie Parker, Stan Getz o Sonny Stitt.

Jessica Williams (1948-2022)

JESSICA WILLIAMS
(1948-2022)

Solia afirmar Jessica Williams que els seus grans referents musicals no eren pianistes sinó trompetistes i saxofonistes com Miles Davis o John Coltrane. Probablement fos aquesta obertura de mires un dels elements que li van permetre definir un estil propi com a pianista de jazz –també citava com a influència a Dave Brubeck, tot sigui dit-, que la va portar a tocar amb gegants com Stan Getz o Eddie Harris, també a consolidar una sòlida carrera solista. Ens ha deixat a l'edat de 73 anys.

Joe Diorio (1936-2022)

JOE DIORIO
(1936-2022)

Ens ha deixat Joe Diorio, un d'aquells il·lustres secundaris les trajectòries dels quals enllacen alguns dels grans capítols de la història de la música contemporània. A més d'haver consolidat la seva pròpia carrera solista, el genial guitarrista jazzístic va arribar a treballar amb referents que van d'Stan Getz i Horace Silver a Robben Ford i Pat Metheny, passant per Eddie Harris, Sonny Stitt, Anita O'Day i Freddie Hubbard, entre d'altres.

George Mraz (1944-2021)

GEORGE MRAZ

(1944-2021)

L'itinerari vital i professional de George Mraz és tan ampli com la distància que separa la Txecoslovàquia de postguerra dels més efervescents circuits jazzístics dels Estats Units durant la segona meitat del segle XX. Contrabaixista de formació i d'ofici, va creuar l'Atlàntic i va deixar empremta treballant al costat de gegants com Oscar Peterson, Stan Getz, Chet Baker, John Abercrombie o John Scofield, entre d'altres. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.

Exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu ha inaugurat aquest cap de setmana una exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz que es van celebrar al municipi entre els anys 1971 i 1981. Un esdeveniment pioner a nivell de país, que va fer del parc dels Pinetons un punt calent al mapa melòman català i va arribar a a programar referents de primer ordre com Stan Getz, McCoy Tyner, Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Johnny Griffin, Carrie Smith o Josep Maria Farràs. Fotografies i cartells de les diferents edicions del festival, documents històrics, programes de mà signats per músics com els citats Griffin i Montoliu, retalls de premsa de l'època, i fins i tot un escenari on es faran concerts de jazz durant les properes setmanes, entre d'altres. La mostra es podrà visitar fins al 21 de novembre en l'horari habitual del museu. Més informació en aquest enllaç.

50 anys de les Nits amb Jazz

El públic de l'última Nit amb Jazz, 24 de juliol de 1981 - Foto Arxiu Castells i Planas.

Es commemoren avui 50 anys de la primera de les històriques Nits amb Jazz que es van celebrar al parc dels Pinetons de Cardedeu durant les dècades dels anys 70 i 80. Un esdeveniment pioner a nivell de país, que va situar el municipi vallesà al circuit melòman català i espanyol, i per on van passar destacats referents tant nacionals com internacionals. En són exemples noms com els de McCoy Tyner, Stan Getz, Carrie Smith, Lou Bennett o Tete Montoliu. En aquell primer festival celebrat l'11 de setembre de 1971 hi va actuar l'Antiga Dixieland Band de Terrassa, amb un jove Josep Maria Farràs a les seves files. De les Nits amb Jazz en vam parlar dies enrere aquí mateix. La commemoració oficial es va dur a terme el passat 4 de setembre i també en ens en vam fer ressò.

Cinc dècades de jazz a Cardedeu, a El 9 Nou

Cardedeu celebrarà aquest cap de setmana el 50è aniversari de le Nits amb Jazz, un festival pioner que durant les dècades dels 70 va arribar a aplegar al parc dels Pinetons a gegants com McCoy Tyner, Stan Getz, Carrie Smith o Tete Montoliu –tots quatre en una mateixa nit-. Al concert commemoratiu hi actuaran figures com Perico Sambeat, també veterans dels festivals originals. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

50 anys de jazz a Cardedeu

Carrie Smith i Lou Bennett, el 1981 a Cardedeu - Foto Arxiu Castells i Planas.

Cardedeu commemorarà aquest cap de setmana el 50è aniversari de les històriques Nits amb Jazz del parc dels Pinetons. Un festival pioner on van actuar referents de primeríssim ordre com Tete Montoliu, Stan Getz o McCoy Tyner. Al concert commemoratiu hi seran presents alguns dels protagonistes de cinc dècades enrere, també caps de cartell com Perico Sambeat, Javier Colina i Marc Miralta.

Aquest mes de setembre es commemoren 50 anys de la primera de les Nits amb Jazz que va acollir el parc dels Pinetons de Cardedeu durant les dècades dels 70 i els 80. Una iniciativa del Grup d'Amics del Teatre (GAT) que va fer del municipi un dels punts calents del circuit jazzístic català i espanyol en un moment en què aquest circuit s'emmarcava dins d'aquella òrbita contracultural que es va definir durant els últims anys del franquisme i fins ben entrada la Transició. També va ser un catalitzador del teixit associatiu cardedeuenc: arran de les Nits amb Jazz van néixer iniciatives com Ràdio Televisió Cardedeu, pionera de les televisions d'àmbit local a nivell estatal que va emetre per primer cop el juny de 1980 i que encara avui és un referent del periodisme de proximitat –durant tot aquest temps també ha estat escola d'incomptables professionals de la comunicació-.

La primera edició de les Nits amb Jazz es va celebrar l'11 de setembre de 1971. Hi va actuar l'Antiga Dixieland Band de Terrassa, que va oferir un espectacle divulgatiu al voltant del jazz –el promotor terrassenc Valentí Grau va ser un aliat clau del GAT a l'hora d'impulsar el festival-. En anys posteriors l'esdeveniment va començar a créixer, primer amb la incorporació al cartell de referents nacionals del jazz com Tete Montoliu, i posteriorment amb reclams internacionals com Carrie Smith o Lou Bennett. A l'última edició, el juliol de 1981, hi van actuar dos pesos tan pesants com eren McCoy Tyner i Stan Getz, tots dos la mateixa nit en una vetllada històrica. A partir d'aquí, la desafortunada manca d'interès del nou Ajuntament va precipitar el final d'aquella aventura. El GAT ja havia començat a treballar en l'edició de 1982, però amb el consistori en contra era molt difícil que les coses arribessin a bon port.

Aquest dissabte, 4 de setembre, Cardedeu commemorarà els 50 anys amb quatre hores de jazz en directe a a la Pista Coberta del Parc Pompeu Fabra, a pocs metres del parc dels Pinetons on s'havien celebrat les primeres cites –la idea inicial era celebrar l'aniversari als mateixos Pinetons, però la crisi sanitària ha fet optar els promotors de l'esdeveniment, Amics del GAT, per un entorn més fàcil de perimetrar-. Hi actuaran joves promeses locals de l'àmbit jazzístic com Adrià Martínez i Paula Barranco, també un ensemble format per músics que van ser presents a les Nits amb Jazz originals –a destacar pesos pesants com el trompetista Josep Maria Farràs o el contrabaixista Horacio Fumero-. Tancarà la nit el trio d'asos que formen Perico Sambeat (saxofon), Javier Colina (contrabaix) i Marc Miralta (bateria). A tot plegat, s'hi suma un calendari d'activitats commemoratives durant els propers mesos en espais com el Museu Arxiu Tomàs Balvey.


Més informació i entrades:

Nits amb Jazz a Cardedeu  /  Pàgina web

Deu anys de Vallesos

La revista Vallesos celebra aquest mes de juny el seu desè aniversari. Una dècada de periodisme de proximitat, arrelat al seu entorn i compromès amb la seva gent. I una edició, la d'estiu-tardor de 2021, on podran llegir entre d'altres una de les últimes entrevistes (potser l'última) que va arribar a concedir l'enyorat Arcadi Oliveres. Per la part que em toca, tinc el gust de contribuir-hi amb una entrevista al virtuós de la flauta Claudi Arimany, i amb aquest article sobre el 50è aniversari de les històriques Nits de Jazz de Cardedeu, que van arribar a aplegar entre d'altres a Stan Getz, McCoy Tyner, Carrie Smith i Tete Montoliu –en una mateixa nit- al parc dels Pinetons.

João Gilberto (1931-2019)

JOAO GILBERTO

(1931-2019)

Aquestes coses sempre fan de mal dir, però no són poques les veus autoritzades que situen el naixement de la bossa nova al moment en què Elizeth Cardoso va enregistrar "Chega de Saudade" amb João Gilberto a la guitarra. I més concretament en el ritme que aquest últim va atorgar a la composició original de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim, igualment considerats com a arquitectes del gènere en qüestió. Sigui com sigui, no tan sols se'n va un pilar de la música del Brasil, sinó un ambaixador global de la cultura brasilera que va enfonsar incomptables barreres arribant a treballar als Estats Units amb gegants com Stan Getz. A destacar també l'eterna lectura de "Garota de Ipanema" que va signar amb el mateix Getz i amb la veu de qui aleshores era la seva esposa, Astrud Gilberto.