Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verve Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verve Records. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’agost del 2022

Creed Taylor (1929-2022)

CREED TAYLOR

(1929-2022)

Un d'aquells noms que solen figurar a la lletra petita dels grans capítols de la història de la música, però sense els quals no s'haurien pogut escriure un sol punt ni una sola coma. Creed Taylor va ser el fundador d'Impulse! Records, un dels segells capdavanters del món del jazz a partir de la dècada dels 60. El va posar en marxa el mateix 1960 com a subsidiari d'ABC-Paramount, i un dels seus primers encerts va ser el fitxatge de John Coltrane, qui hi va publicar algunes de les seves obres més capitals –el segell és conegut com The House that Trane Built-. La resta del catàleg del segell és tan monumental com inabastable, i provar de resumir-la seria absurd.

Taylor va deixar Impulse! al cap de pocs mesos d'haver posat la discogràfica en marxa, però ho va fer havent-ne establert els trets distintius, començant per aquella estètica aleshores tan trencadora –que va encarregar a l'artista Fran Attaway-. En anys posteriors va treballar per una altra disquera de pes de l'àmbit jazzístic, Verve, a través de la qual va internacionalitzar la bossa nova tot portant alguns dels seus principals exponents a gravar als Estats Units –ell mateix es va encarregar de produir l'imprescindible "Getz/Gilberto" (1948), d'Stan Getz i João Gilberto-. El 1967 va fundar CTI Records, discogràfica amb la qual va publicar obres de George Benson, Astrud Gilberto i Stanley Turrentine, entre molts altres. Ha mort a l'edat de 93 anys.

dimarts, 8 de febrer del 2022

Mig segle de la gravació de "Root Down"


L'irrepetible Jimmy Smith va jugar un paper clau en la popularització de l'orgue Hammond durant les dècades dels 50 i els 60, esdevenint un dels grans mestres i màxims referents d'aquest instrument i arribant a establir línia directa entre les òrbites del jazz i el soul. Va obsequiar el moviment mod amb algunes de les peces més essencials de la seva banda sonora, i en plena era del rock i el funk va seguir explorant les possibilitats d'un instrument que a les seves mans semblava no conèixer límits. Una bona mostra en són les pistes que componen "Root Down", àlbum en directe enregistrat el 8 de febrer de 1972, avui fa exactament mig segle, i publicat per Verve aquell mateix any.

Gravat al Bombay Bicycle Club de Los Angeles amb una banda on figuraven Arthur Adams (guitarra), Paul Humphrey (bateria), Buck Clarke (percussions), Wilton Felder (baix) i Steve Williams (harmònica), "Root Down" és el testimoni d'una actuació excepcional a càrrec d'una formació tan inspirada com ben compenetrada. També és un àlbum on Smith refresca el seu discurs sense renunciar a un sol gram d'aquella essència que durant més de deu anys li havia permès sintonitzar amb diverses tendències sense necessitat de casar-se amb cap d'elles. A destacar títols com "Sagg Shootin' His Arrow" o "Root Down (and Get It)" –que els Beastie Boys samplejarien dues dècades més tard a "Root Down", un dels grans reclams d'"Ill Communication" (1994)-.