The Rakers

Ahir a la nit, sortint de sopar en un pub del centre de Mountain View, vaig conèixer en Martin, en David i en Peter. The Rakers, es fan dir. Un trio de bluegrass i old time music de la Bay Area que durant una bona estona va estar animant una cantonada de Castro Street amb un repertori d'originals i peces tradicionals. Quan els vaig explicar el motiu que m'ha portat a creuar mig món i plantar-me a la ciutat, fins i tot em van dedicar una cançó de David Allan Coe. Petits grans detalls que t'alegren la nit.

Finding the way to San Jose

Ahir vaig anar a San Jose. Arribar-hi va ser una petita odissea, però pel camí vaig conèixer un revisor de trens molt simpàtic que em va preguntar en repetides ocasions què se m'havia perdut en un lloc com aquell. Va insistir que invertiria millor el meu temps visitant un mall i anant de compres. Però jo volia veure el bressol dels Doobie Brothers, la ciutat a la qual Bacharach i David van dedicar una preciosa cançó, també l'indret on es va gravar un dels meus bootlegs preferits dels Stones. O sigui que no li vaig fer cas, i finalment vaig trobar el camí per arribar fins a San Jose.

San Jose, California. Agost de 2024.

Do you know the way to San Jose?

Do you know the way to San Jose?

I've been away so long

I may go wrong and lose my way

Do you know the way to San Jose?

I'm going back to find some peace of mind in San Jose

San Jose, California, agost de 2024.

A strange hotel, with a neon burning bright

They walked alone by the old canal

A little confused, I remember well

And stopped into a strange hotel

With a neon burning bright

He felt the heat of the night

Hit him like a freight train

Moving with a simple twist of fate

(Bob Dylan)

The Dylan Hotel. Millbrae, California, agost de 2024.

Núvols que engoleixen muntanyes

Aquesta fotografia l'he fet aquest vespre des d'una terrassa de Millbrae, a pocs quilòmetres al sud de San Francisco. El que es veu al fons són núvols provinents de l'Oceà Pacífic engolint, literalment, les muntanyes de San Bruno. A la fotografia no s'acaba d'apreciar, però ha estat espectacular veure tota una serralada desapareixent sota els núvols en qüestió de segons.

Dues paraules màgiques

Aquesta tarda, a l'aeroport de San Francisco, un agent d'aduanes dels Estats Units m'ha començat a fer preguntes sobre els motius de la meva segona visita al país en menys de mig any. En un moment donat he pronunciat dues paraules màgiques. I aleshores l'agent ha parat de fer-me preguntes, m'ha donat la benvinguda i m'ha desitjat una bona estada. Quines eren les dues paraules màgiques? Willie Nelson.

82 anys amb Jerry Garcia

Jerry Garcia (1942-1995)

Es commemoren 82 anys del naixement de Jerry Garcia, l'ànima de Grateful Dead i una de les figures capitals del rock més genuïnament nord-americà. Casualitats de la vida, escric aquestes línies des de la Badia de San Francisco, on es van escampar la meitat de les seves cendres quan va morir –l'altra meitat van anar a parar al riu Ganges, a l'Índia-. Les seves aigües han estat el primer que he vist aquesta tarda, mentre l'avió aterrava a l'Aeroport Internacional de San Francisco. I ha estat molt emocionant.