Do you know the way to San Jose?

Do you know the way to San Jose?

I've been away so long

I may go wrong and lose my way

Do you know the way to San Jose?

I'm going back to find some peace of mind in San Jose

San Jose, California, agost de 2024.

Raquel Welch (1940-2023)

RAQUEL WELCH
(1940-2023)

Casualitats de la vida, fa pocs dies el primer compte de Twitter en català dedicat a la figura d'Elvis Presley ens recordava les bondats de "Roustabout" (1964), una d'aquelles pel·lícules que va protagonitzar el Rei i que si bé no van alterar la història del cinema són molt més que entranyables. I va ser quan tot just m'havia decidit a recuperar-la quan em vaig assabentar de la mort de Raquel Welch, a l'edat de 82 anys, que hi havia fet el seu segon paper a la gran pantalla com a figurant.

El seu debut s'havia produït poc abans, també com a figurant, a les ordres de Russell Rouse i al metratge d'"A House Is Not a Home" (1964). La peça central de la banda sonora la cantava Dionne Warwick i era una composició del recentment desaparegut Burt Bacharach amb Hal David. Sí, una vegada més les casualitats de la vida. Icona del Hollywood clàssic, a Welch se la recordarà sobretot pels seus papers en cintes com "One Million Years B.C." (1966), de Don Chaffey, o "The Magic Christian" (1969), de Joseph McGrath, on va actuar al costat de Peter Sellers i Ringo Starr.

Burt Bacharach (1928-2023)

BURT BACHARACH
(1928-2023)

El primer cop que vaig llegir el nom de Burt Bacharach va ser quan tenia 12 o 13 anys, tot revisant els crèdits d'un recopilatori no oficial dels Beatles. El vaig trobar a sota del títol de "Baby It's You", una peça prèviament gravada per les Shirelles de la qual Bacharach era coautor. I una de les moltes perles de la música pop del segle passat que li devem al genial compositor, que ens ha deixat a l'edat de 94 anys. Mestre de mestres de l'orfebreria pop, el cançoner que va signar tant pel seu compte com amb el tàndem inigualable que va formar amb el lletrista Hal David, és dels pocs que poden definir per ells mateixos bona part de la música –de la cultura- de la segona meitat del segle XX.

Quan em vaig assabentar de la seva mort ahir a la tarda, de seguida em van venir al cap dues de les seves composicions, "Walk on By" i "I Just Don't Know what to Do with Myself". El fet que les versions que em van ressonar en un primer moment fossin les dels Stranglers i els White Stripes, i no pas les canòniques lectures de Dionne Warwick i Dusty Springfield, il·lustra l'abast i la transversalitat d'un repertori que abraça diversos estils però pràcticament és un gènere en ell mateix. Un cançoner que ha brillat, i de quina manera, a través de veus com les de B.J. Thomas, Aretha Franklin, Gene Pitney, Chuck Jackson, Sandie Shaw o Jackie DeShannon, entre molts altres.

Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser punxar el monumental "Painted from a Memory" (1998) que Bacharach va facturar al seu dia al costat d'un inspiradíssim Elvis Costello. La trobada de mestre i alumne donant peu a una majestuosa obra de pop madur en el millor sentit. I cançons tan majúscules com "In the Darkest Place", "This House Is Empty Now" o "God Give Me Strength", que durant les últimes hores semblen haver adquirit un significat totalment nou. La casa s'ha quedat buida. I efectivament ens caldrà força, per assumir que el món ha esdevingut un lloc una mica pitjor amb la partida del geni. Un dia molt trist per la música, el dia en què va morir Burt Bacharach.