dijous, 18 de setembre de 2014

Fripp em cau millor

La formació actual de King Crimson (Fripp, tercer per la dreta).
Hi ha gent a qui li cau malament Robert Fripp. A mi em cau molt bé, segurament pels mateixos motius que alguns li tenen mania. Motius que es resumeixen en la cura amb què tracta el seu ofici. En declaracions publicades per la revista Uncut a la seva edició de setembre, el guitarrista britànic parla de la nova encarnació de King Crimson que surt a la carretera aquest mateix mes. Una formació i una gira que eviten tota concessió a la nostàlgia -"Qui vingui amb la idea d'escoltar unes peces determinades, que no vingui, i si ja s'ha comprat les entrades que se les vengui i en treurà més profit", avisa- i que de moment només tenen previst recórrer territori nord-americà.

Segons explica, són les limitacions a l'hora d'escollir recintes on actuar les que l'han motivat a girar només pels Estats Units i deixar Europa al marge. "A Amèrica podem triar sales que ens ofereixen garanties a l'hora de fer un concert digne", explica, "si toques en un teatre de 2000 butaques, tan sols la meitat valen la pena: què li pots oferir a la persona que seu a primera fila, últim seient a l'esquerra just a sota de les papereres? Jo li aconsellaria que no es comprés l'entrada""A Europa és molt difícil programar una gira escollint tu mateix els recintes", afegeix, "per exemple, a Varsòvia ens ofereixen el Congress Hall, i jo els dic que ja hi he tocat en dues ocasions, i els pregunto si s'han adonat que l'edifici té una freqüència de do major, i per tant si apliques feedback als tons greus i mitjans tindràs un feedback en do major. I em diuen que no s'hi han fixat".

Sí, tot plegat pot semblar una mica exagerat, però no hi ha dubte que l'home es pren seriosament la seva feina. I més després de reconèixer ell mateix que les entrades per als concerts programats "no són desorbitades, però són cares". El preu d'escoltar King Crimson en bones condicions, ni més ni menys. Morrissey actuarà el mes que ve a Barcelona. Les entrades per al seu concert tampoc són barates, però l'exlíder dels Smiths no sembla tan primmirat a l'hora de triar els recintes: el lloc escollit és el Sant Jordi Club. Espai claustrofòbic com pocs i amb una qualitat de so com a mínim qüestionable. I és que, independentment que tingui una freqüència de do major o de re menor, la sala sona exactament com allò que és: una caixa de galetes gegant i més freda que un congelador. Morrissey també em cau bé, no ho negaré. Però Robert Fripp em cau millor.


4 comentaris:

  1. Tan King Crimson com Robert Fripp tenen el meu més sincer respecte i admiració, crec que l'aportació que han fet a la música contemporània es fonamental encara que no m'agradi una gran part del que han fet o fa en aquests moments. M'alegro fins i tot que no tingui problemes als Estats Units per trobar sales que compleixin les seves necessitats sonores i no dubto que la sonoritat de les d’Europa puguin presentar mancances importants. He pogut comprovar com les qualitats d’una sala ho canvien absolutament tot, inclòs l’esperit interpretatiu del propi músic. Ho saps tant bé com jo, amic Oriol. Un cop vaig tenir el plaer de tocar al Palau de la Música i puc assegurar que fou l’experiència més meravellosa de la meua trajectòria en el món de les bandes de musica. Hi faig menció com a humil exemple, sense oblidar-me que a l’inrevés, els efectes depressius per intentar expressar-te musicalment a llocs infectes de tot tipus són devastadors. Ara bé, em deixa absolutament descol•locat quan es refereix a la freqüència del Do major, de fet crec que serien vàries les freqüències en un acord, i l’edifici no l’emetria en tot cas l’absorbiria o la retornaria... Ja et dic, no ho sé, se’n surt dels meus coneixements i suposo que es deu referir a la projecció dels harmònics. Tot i això, mare meua... m’imagino la cara de més d’un promotor d’aquí parlant de freqüències amb el senyor Fripp: “que diu que què sent?”, hahahaha. Ah, i a Morrissey només li preocupa el que cobrarà i si al catering se serveix fricandó.

    ResponElimina
  2. Sí, a mi també em va descol·locar això del Do major, i també sobrepassa els meus coneixements. En qualsevol cas, demostra com de seriosament es pren el seu ofici. No sabia que fossis músic també. Palau de la Música, això és nivell! I sí, totalment cert: les condicions del lloc on toques poden condicionar la teva actuació.

    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  3. Vaig tocar la tuba a bandes de música durant trenta anys, i una de les bandes va llogar, crec, el Palau per a un aniversari de l'entitat. Em vaig quedar al·lucinat de com sonava, fou fantàstic. Et senties sol i acompanyat alhora, increïble. Gràcies a tu per aquests articles tant enriquidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que va ser una gran experiència. Felicitats per la part que et toca! :-)

      Elimina