Veure Madness i els Pogues en una mateixa nit i a la seva Londres natal no té
preu. I menys quan totes dues formacions desafien el pas del temps amb concerts
memorables. I encara menys si al final del concert de Madness apareix tot un
Jerry Dammers -que prèviament havia tocat amb la seva orquestra de jazz amb
regust jamaicà- a fer dos temes amb ells. Un rodó final de festa per un
festival a recordar, el Madstock 2009. Una gran tarda-nit, un ambient immillorable
malgrat la pluja, una organització que deixa en evidència la majoria de
festivals espanyols i una ressaca que trigarà a marxar.
Altres moments a destacar? Els concerts dels Aggrolites, Hayseed Dixie i Gregory Isaacs al segón escenari. Un moment oblidable? La desmotivada posada en escena d'uns Blockheads que no tenen raó de ser sense Ian Dury al capdavant. L'anècdota de la nit? El moment en què, amb tot Victoria Park rendit al cicló Madness, el senyor Suggs es va despenjar amb un "¡Gracias, gracias! It's great to be back in Barcelona!". A sant de què va dir-ho? No en tinc la més remota idea, però m'agradaria saber-ho...
Audio: "One Step Beyond" - Madness
Altres moments a destacar? Els concerts dels Aggrolites, Hayseed Dixie i Gregory Isaacs al segón escenari. Un moment oblidable? La desmotivada posada en escena d'uns Blockheads que no tenen raó de ser sense Ian Dury al capdavant. L'anècdota de la nit? El moment en què, amb tot Victoria Park rendit al cicló Madness, el senyor Suggs es va despenjar amb un "¡Gracias, gracias! It's great to be back in Barcelona!". A sant de què va dir-ho? No en tinc la més remota idea, però m'agradaria saber-ho...
Audio: "One Step Beyond" - Madness
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada