El nen volador. Vaig fer aquesta fotografia a
Berlin el 14 de juny. No recordo l'hora, però el fet és que la fotografia
recull un instant molt concret. L'instant en què aquell nen va passar per
davant del meu objectiu, literalment volant -precisament em crida l'atenció el
fet que cap dels seus dos peus estigui en contacte amb el terra-.
És una de les coses que té el Memorial a l'Holocaust. Una sensació de claustrofòbia i angoixa trencada de tant en tant pels salts i corredisses de nens que troben en aquelles galeries autèntics corredors per cremar-hi adrenalina. Un d'ells va passar pel meu davant just quan jo acaba de disparar la meva càmera, enfocant una d'aquestes galeries.
Però no el vaig arribar a veure. L'instant precís en què la mirada del meu objectiu es va creuar amb l'eix direccional del nen va ser tan breu, que només vaig arribar a veure'l congelat a la pantalleta de la càmera un cop realitzada la fotografia. Un cop ell seguia corrent i saltant, diversos blocs més enllà.
La gran pregunta és si el nen va espatllar la fotografia. Jo crec que no. Com deia dies enrere /el_gafapasta al seu fotolog, una de les coses que fan gran la fotografia és la seva capacitat d'immortalitzar instants concrets i puntuals. Instants com aquell en què un nen va volar enmig del Memorial a l'Holocaust. Un raig d'innocència i color al recordatori d'un dels episodis més foscos de la història de la humanitat.
Audio: "Prevailing Wind" - What Made Milwaukee Famous
És una de les coses que té el Memorial a l'Holocaust. Una sensació de claustrofòbia i angoixa trencada de tant en tant pels salts i corredisses de nens que troben en aquelles galeries autèntics corredors per cremar-hi adrenalina. Un d'ells va passar pel meu davant just quan jo acaba de disparar la meva càmera, enfocant una d'aquestes galeries.
Però no el vaig arribar a veure. L'instant precís en què la mirada del meu objectiu es va creuar amb l'eix direccional del nen va ser tan breu, que només vaig arribar a veure'l congelat a la pantalleta de la càmera un cop realitzada la fotografia. Un cop ell seguia corrent i saltant, diversos blocs més enllà.
La gran pregunta és si el nen va espatllar la fotografia. Jo crec que no. Com deia dies enrere /el_gafapasta al seu fotolog, una de les coses que fan gran la fotografia és la seva capacitat d'immortalitzar instants concrets i puntuals. Instants com aquell en què un nen va volar enmig del Memorial a l'Holocaust. Un raig d'innocència i color al recordatori d'un dels episodis més foscos de la història de la humanitat.
Audio: "Prevailing Wind" - What Made Milwaukee Famous
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada