The Fotolog Years: October 11th, 2009

Quin pal, quin pal, quin pal, quin pal, quin pal... Molt de pal. Mucho palo. Beaucoup de... En fi, que fa pal actualitzar el fotolog. Però resulta que ahir a la nit va venir-me a veure la noia del flyer. Al principi em vaig espantar: com que el flyer anuncia una festa on vaig punxar el 26 de setembre, és a dir un esdeveniment passat, ja no té cap validesa. Ergo, la noia del flyer està morta a efectes pràctics. Per tant, quan va entrar a la meva habitació a una hora de la matinada que sóc incapaç de recordar, em pensava que estava veient un fantasma. De fet, estava veient un fantasma perquè li vaig intentar fotre mà però em va ser impossible. En serio, vaig allargar la mà per tocar una part no especificable del cos de la noia i la vaig travessar. I la veritat és que la cosa fotia molt yuyu (per cert, s'escriu així yuyu?). Però molt. Tot i que és clar, si la noia hagués estat viva, la cosa hauria estat molt pitjor. Perquè d'haver-la travessat m'hagués quedat amb la mà i l'avantbraç coberts de sang i vísceres i a mi aquestes coses sempre m'han fet molt fàstic. Tot i que, d'altra banda, si hagués estat viva no l'hagués travessat, sinó que hagués aconseguit el meu objectiu de fotre mà a una part no especificable del seu cos (i probablement hagués rebut una bofetada a canvi, cosa que ben pensat tampoc és molt temptadora). En qualsevol cas, i resumint, ahir el fantasma de la noia del flyer va entrar a la meva habitació. Contràriament al que em pensava, no parlava en anglès (no sé per què, però la feia d'algun lloc dels Estats Units), sinó en català i amb accent d'Olot. I amb aquestes que em demana que torni a actualitzar el fotolog. I jo li pregunto per què. I em diu que fa dos mesos que no l'actualitzo i que ho troba a faltar (tot això amb el seu accent d'Olot). I jo li dic que em fa molt de pal. I ella em diu que si jo torno a actualitzar el fotolog, ella es materialitzarà en carn i os i podré fotre mà a la part no especificable en qüestió (juro que jo no vaig dir res del tema, però ja se sap: alguns fantasmes són capaços de llegir el pensament humà). Però jo no m'ho vaig empassar (a veure: algú ha vist mai algú tornar d'entre els morts? I no, Jesucrist i Paul McCartney no compten: el primer era un déu fet home -clar, així jo també transformo aigua en vi i fins i tot en bourbon, no et fot- i en el cas del segón tot el tema de la mort era una llegenda urbana). En fi, que després de molta estona discutint m'ha convençut amb un bon motiu per reprendre la meva activitat fotologuera: un xec bancari amb molts zeros (el problema deu ser aquest, que només hi ha zeros). I això, que avui torno al fotolog i actualitzo amb el flyer en honor a la noia en qüestió. Per cert, quina ressaca...........





Audio: "Another Hangover Sunday" - Blowing Bubbles