PERCY SLEDGE
(1940-2015)
Aquella introducció d'orgue gairebé eclesiàstica. El posterior repic de bateria i l'entrada d'aquella veu que gairebé plorava de la passió que desprenia. Vaig descobrir "When a Man Loves a Woman" quan era petit i a través d'un anunci televisiu. L'anunci d'un cotxe, si no ho recordo malament. El cas és que no em vaig quedar amb l'anunci de torn. Em vaig quedar amb aquell orgue solemne i sobretot amb aquella veu devastada però a la vegada plena de joia. Més tard vaig descobrir que es tractava d'un tal Percy Sledge. I havent aprofundit en la seva obra, a data d'avui segueixo sense entendre per què mai se l'ha reivindicat en el marc d'aquest revival soul tan publicitat com superficial, o per què mai ha sortit cap Jeff Tweedy ni cap Rick Rubin a produir-li un disc de maduresa com cal. És igual, ja no hi podem fer res, i en qualsevol cas la música es troba o hauria de trobar-se per sobre de tot això. Des d'ara, Percy Sledge és immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada