Començant amb bon peu

AZALiA SNAiL + THE SIXTH SON

Gorg Màgic Festival @ Lupita del Raval, Barcelona

2 d'abril de 2015

No canviarà el curs dels esdeveniments, però com a mínim aportarà una mica més de color en una agenda, la barcelonina, on propostes com aquesta resulten cada dia més imprescindibles. Parlo del Gorg Màgic, un festival dels que naveguen per sota del radar però resulten infal·libles a l'hora de satisfer paladars melòmans. La fórmula és tan simple com efectiva: delícies subterrànies, propostes outiders i, de tant en tant, alguna figura de culte cara de veure als nostres escenaris. Com a mostra, la doble sessió amb què donava el seu tret de sortida a Lupita del Raval. Els nord-americans AZALiA SNAiL i The Sixth Son, veterana figura de culte del que anomenem lo-fi i secret ben guardat del freak folk, respectivament. Tots dos debutaven ahir a la Ciutat Comtal.

Va obrir l'aixeta The Sixth Son, pseudònim de Neil Mallick, instal·lat en els registres àcids i orgànics que defineixen el seu repertori, però amplificant-los amb l'electricitat d'una Telecaster de profundes tonalitats. Tenyint de tensió alguns dels passatges més lisèrgics del seu repertori i signant un passi que va anar de menys a (molt) més. El va seguir SNAiL, alternant sintetitzadors casolans -que no pas d'estar per casa- i posant al dia un discurs que ja acumula un quart de segle a l'avantguarda. Servint-se del cançoner propi i revisant puntualment el de Lovely Doves, projecte paral·lel amb el qual va prometre que tornarà a visitar Barcelona la propera tardor.

El moment definitiu del seu passi va comptar amb el propi Mallick com a convidat -cantant cors i fent percutir dues ampolles de vidre- i dos espontanis que es van alçar dels seus llocs per posar-se a ballar entre el respectable. No es pot dir que seguíssin el ritme de la peça en qüestió, però la passió amb què es movien era tan digna d'aplaudir com la pròpia gesta que duien a terme. La de voler ser ells mateixos en un entorn on es porta més callar, seure i fer com la resta. L'escena, amanida amb els traços onírics que sonaven a l'escenari i una il·luminació pròpia d'un tuguri del Hollywood més nocturn, era digna d'una pel·lícula de David Lynch. Un apunt més a destacar d'una nit d'alçada. El Gorg Màgic ha començat amb molt bon peu.

AZALiA SNAiL, un quart de segle a l'avantguarda.

THE SIXTH SON, profundes tonalitats.