És una d'aquelles històries que donarien per a un documental o fins i tot per a una ficció audiovisual de les bones. Resulta que en plena primavera de 1968 va desaparèixer en un punt indeterminat de l'Oceà Atlàntic un vaixell que havia sortit del port nord-americà de Baltimore en direcció a Rio de Janeiro. El seu carregament, ni més ni menys que una pila de sintetitzadors d'última generació nous de trinca, tots ells models recents de les cases Moog, Roland, Korg i Farfisa -gairebé res-. El cas és que el vaixell va acabar apareixent intacte, amb el carregament sencer però sense rastre de la tripulació, a les costes de Cap Verd, al nord-oest del continent africà. Les autoritats de l'aleshores colònia portuguesa es van fer càrrec de la troballa i van distribuir el material entre totes les escoles de l'arxipèlag. Imaginin-se l'escenari: centenars de sintetizadors repartits al llarg de deu illes que ni tan sols disposaven d'una xarxa elèctrica en condicions. D'aquesta manera, una pila d'estudiants van descobrir de cop i volta les bondats i les possibilitats de la música electrònica sense estar exposats a cap referent nord-americà ni europeu del gènere -parlem del mateix any en què
Silver Apples editaven el seu primer disc i d'un moment en què el krautrock tot just començava a prendre forma-. El resultat va ser tota una generació d'exploradors amb totes les lletres que van eixamplar els horitzons de la música tradicional de Cap Verd per mitjà de recursos i tècniques que els van ser revelats gairebé de la nit al dia. Quinze de les seves obres es troben recopilades a
"Space Echo - The Mystery Behind The 'Cosmic Sound' Of Cabo Verde" (2016, Analog Africa), una antologia que aporta llum a aquest capítol tan fascinant de la història social i cultural d'una regió musicalment prolífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada