Cinquanta anys de "Fifth Dimension"

Tal dia com avui de fa cinquanta anys veia la llum un dels discos més polièdrics i influents del seu temps. "Fifth Dimension" (1966) era el tercer llarga durada dels Byrds, el primer que lliuraven des de la partida de Gene Clark -que encara participava en alguns temes- i el que els confirmava com una de les bandes més inquietes de la seva generació. Onze peces produïdes per Allen Stanton que enriquien i eixamplaven els horitzons del folk-rock patentat per Roger McGuinn i companyia (amb permís de Dylan), definien nous punts de partida i de passada anticipaven l'adveniment de gèneres sencers que no s'entendrien sense plàstics com aquest. És el cas per exemple del rock psicodèlic que els californians van començar a explorar en temes com "I See You", "What's Happening?" o (sobretot) el celebrat "Eight Miles High". O del country-rock que ells mateixos posarien al mapa dos anys i dos discos més tard amb "Sweetheart of the Rodeo" (1968), però que ja es podia intuir a "Mr. Spaceman". "Wild Mountain Thyme" s'avançava a qualsevol exercici de folk àcid o barroc que s'hagi enregistrat durant la passada meitat de segle. "Captain Soul" hauria encaixat al cap de pocs anys en qualsevol disc dels Grateful Dead més orgànics. La frenètica lectura de "Hey Joe" presentava uns Byrds més pròxims que mai al rock de garatge. I la peça titular encetava el repertori amb un registre proper al dels dos plàstics que el precedien. El tímid inici d'un àlbum després del qual res tornaria a ser com abans. Testimoni d'excepció d'un moment en què un grup podia escalar posicions a les llistes d'èxits i alhora atrevir-se a trencar motlles.