Museless

Electrònica per a després de l'apocalipsi.

Si poden vostès imaginar-se Portishead o Björk ressorgint de les seves pròpies cendres en un escenari post-nuclear, si mai s’han plantejat com sonaria una hipotètica unió de Crystal Castles i Holly Herndon, si mai han provat d’imaginar-se el revers obscur de Chvrches, és molt probable que ja s’hagin fet a la idea de com sona Museless. Si no ho han fet mai, la resposta la trobaran ben a la vora i en sentiran a parlar moltíssim al llarg dels propers mesos.

Museless és el pseudònim de Laura Llopart, una artista sabadellenca de vocació multidisciplinària -també es dedica a les arts visuals i acompanya els seus directes amb videoprojeccions- que acaba de lliurar un dels debuts més reveladors d’aquest 2016 en l’àmbit de la música electrònica. “Grey Boy” (2016, Luup Records), un ep conceptual de quatre temes, i la història d’un nen que es dedica a rescatar animals de granja en un futur post-apocalíptic on de vegades ressonen molts dels elements que defineixen el nostre present.

El discurs de Museless combina melodies crepusculars, atmosferes desolades i embolcalls onírics amb la mateixa facilitat amb què escurça distàncies entre gèneres com el trip-hop, el pop sintètic, el dream pop o fins i tot el dubstep. El resultat és un registre que abraça misteri, espiritualitat, èxtasi i sensualitat. Capes i més capes de foscor estructural, esquerdades oportunament per repunts lluminosos que equivalen a noves esperances. Com aquell nen que preserva la fauna amb l’objectiu de refer un món a les últimes.


Més informació:
Museless / Pàgina web / Soundcloud

Originalment publicat a B-Magazine.