The Crab Apples - "Hello Stranger" (2016)

Contemplant un futur que es preveu fèrtil.

Tan sols han passat dos anys des que The Crab Apples van debutar amb “Right Here” (2014). Però la distància que separa aquell primer disc llarg del seu nou ep, “Hello Stranger” (2016), és tan abismal com la corba ascendent que traça la seva línia evolutiva. Ben lluny queda aquella timidesa amb què la banda vallesana s’havia aproximat al rock i al pop de guitarres dels 90. Ben lluny queden aquelles incursions en les pantanoses aigües d’un mainstream tan nostrat que de seguida se’ls ha fet petit. “Hello Stranger” són quatre cançons que separen el gra de la palla, adopten l’anglès com a llengua vehicular i potencien la vessant més crua, elèctrica i punyent del quartet.

Ho proclama de bon principi la inicial “Blow Us Away”. Revelador títol per a un tornado sònic que neix de la més inquietant boirina per a desembocar en tota una explosió de força bruta -tot això en menys de dos minuts, de seguida s’ha dit-. Tot seguit, “Godzilla” parteix d’un arpegi de guitarra hereu de The Mission -o de The Cult, si m’ho permeten- per a traçar un arc de misteri on la veu de Carla Gimeno brilla com mai abans ho havia fet. I finalment, “Puppets” i “Rats at My Window” suposen dos sòlids exercicis de rock corrosiu però dinàmic, evocadors de Blind Melon, Jeff Buckley o els primers Pearl Jam.

Enregistrat als estudis Nautilus d’Arenys de Mar amb Lluís Cots i Xavier Friedrich als controls, “Hello Stranger” és un d’aquells discos que cremen etapes a la vegada que n’obren de noves. Quatre arguments a favor d’un grup que s’emirralla en PJ Harvey, Throwing Muses, Breeders o fins i tot les Savages més atmosfèriques, però per damunt de tot parla amb veu pròpia. I el punt de partida cap a tot allò que encara ha de venir, que de ben segur no és poc. El primer gran encert d’una trajectòria que promet emocions fortes.

Més informació:
The Crab Apples / Bandcamp

Originalment publicat a B-Magazine.