M'atreviria a dir que no s'havien escoltat a Espanya sintetitzadors de tonalitats tan fantàstiques (en el sentit literari del terme) des que Mecano van enregistrar "¿Dónde está el país de las hadas?" (1983). "Ondas de Calor" (2016) sona al Jean Michel Jarre de fa molts anys, a Proyecto A i a la sintonia d'Informe Semanal -o a quan la totalitat de RTVE s'impregnava d'aquell esperit que ara tan sols respira a la sintonia de Radio 3 i algunes matinades de La 2-. Referents als quals cal sumar Pekenikes ("Paseo en carruaje"), els Lone Star de "La Trilogia" ("Cerca del Sol") i qualsevol artefacte d'herència àcida o progressiva concebut en aquesta banda dels Pirineus abans de 1980. Éter són de Granada i han debutat aquest 2016 amb el citat "Ondas de calor", un plàstic produït per Banin Fraile (Los Planetas) i Carlos Diaz, que parteix de la psicodèlia menys rocallosa i més sofisticada per a endinsar-se en les profunditats més lluminoses i eternes del dream pop. Un àlbum que es nodreix de postals de passats llunyans per a dibuixar paisatges nous, originals i únics en la seva espècie. El resultat global evoca amb aires renovadors els dies en què la música pop facturada en aquestes latituds desti·lava màgia, fantasia i aquella dosi justa (i sovint necessària) d'innocència. Benvingut sigui. Escoltin-lo a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada