GOLDY McJOHN
(1945-2017)
Tenia quinze anys el primer cop que vaig escoltar "Born to Be Wild", aquell himne de carretera amb què Steppenwolf havien eixamplat l'angle de visió de la psicodèlia per a posar les bases de gèneres futurs com el hard rock, el heavy metal o fins i tot l'stoner. I el primer que em va cridar l'atenció va ser el so de l'orgue durant les estrofes. La manera com el Hammond B3 de Goldy McJohn donava resposta a la veu de John Kay amb una entrada tan seca com directa i un timbre que semblava el d'un to telefònic banyat en àcid. El posterior duel entre l'orgue de McJohn i la guitarra de Michael Monarch directament acabava elevant la peça en qüestió a cotes estratosfèriques.
No va suposar
"Born to Be Wild" l'única ocasió en què les tecles de McJohn sostenien gairebé totes soles el so de la banda canadenca. Al mateix disc de debut homònim (1968) hi figurava
"Everybody's Next One", on un piano inicial evocador del
"Let's Spend the Night Together" dels Rolling Stones deixava pas a un hipnòtic i penetrant patró d'orgue que marcava la tònica a seguir pel tema en qüestió. Tot i que l'aportació més definitiva de McJohn al so d'Steppenwolf probablement fos -amb permís de la citada
"Born to Be Wild"- aquell viatge interestel·lar que es marcaria tan sols uns mesos més tard a
"Magic Carpet Ride", peça inclosa al segon disc de la formació -
"The Second" (1968)- i tota una postal sonora de la recta final dels 60. El teclista ens deixava el passat dia 1 a causa d'un atac de cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada