Last of the Rock Stars

ELLIOTT MURPHY

Plaça Josep Espona, Hostalets de Balenyà

25 d'agost de 2017

En una escena del documental "The Second Act of Elliott Murphy" (2015), Bruce Springsteen afirma que Elliott Murphy va ser una estrella del rock malgrat no assolir mai un reconeixement massiu. Que cançons com "Last of the Rock Stars" o "Rock Ballad" eren, literalment, autèntics hits que mai van arribar a ser èxits en termes estrictament mercantils. I gairebé quatre dècades i mitja després del seu debut amb "Aquashow" (1973), peces com les anteriorment citades adquireixen una dimensió molt més èpica i transcendental cada vegada que el seu autor les interpreta en directe.

El Murphy de 2017 és un supervivent. Un testimoni d'un temps en què qualsevol que disposés d'una guitarra i tingués coses a dir podia aspirar a canviar el món. Un músic incansable que a data d'avui segueix girant de forma constant i rebent el suport d'audiències entusiastes arreu on actua. Un artesà del rock'n'roll que edita pràcticament un àlbum per any i en despatxa les còpies necessàries per a mantenir-se a flot -tot un mèrit en temps d'streaming i formats digitals-. Si "Last of the Rock Stars" va ser al seu dia una declaració de principis i intencions, avui celebra per mèrits propis les essències alliberadores i catàrtiques del rock'n'roll.

Ahir la va interpretar per partida doble als Hostalets de Balenyà, municipi osonenc amb el qual ha arribat el novaiorquès a establir un vincle gairebé espiritual al llarg de les passades dues dècades. Primer ho va fer a duet amb el seu ja inseparable Olivier Durand i en una lectura tan fràgil com reveladora. Posteriorment hi va tornar, aquest cop amb tot el pes d'una banda ben engreixada i evocant tota la visceralitat dels dies del Max's Kansas City. Moment climàtic d'un passi durant el qual Murphy va presentar el seu darrer disc -"Prodigal Son" (2017)-, va recordar les víctimes de l'atemptat de Barcelona ("Ground Zero"), va recuperar perles del fons de catàleg ("I Want to Talk to You") i va encadenar una recta final d'impacte amb "Just a Story from America", "Drive All Night", "Diamonds by the Yard" i "Rock Ballad", aquesta última novament a duet amb Durand.