LAS VVITCH
FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus
Carrer de les Travesseres, Granollers
28 d'agost de 2017
A aquestes alçades és absurd debatre si l'estil musical que practiquen Las VVITCH és o no és trap. El duet que formen Gala i Ricardo -acompanyats en tot moment per DJ Momo- és directament la cosa més punk que li ha passat a Barcelona durant les últimes dècades. Ho és perquè predica un discurs marcadament social des del coneixement de causa i sense caure en els tristament habituals tòpics de manual -als seus temes hi ha cites a textos gairebé fundacionals de diversos corrents feministes-. I ho és perquè predica aquest discurs a partir d'una actitud que arriba a fregar els postulats situacionistes: prenent el trap com a punt de partida, Gala i Ricardo han confeccionat una lírica aguda i en ocasions àcida que posa de manifest el sexisme del gènere en qüestió -i de l'entorn que el motiva-, ja sigui invertint determinats papers o simplement dient les coses pel seu nom.
Ahir van actuar a la festa major de Granollers, i cridava l'atenció el fet que entre el públic que anava i venia no s'hi aturés cap dels adolescents que solen transitar la via urbana escoltant trap a tota castanya amb posat de mascle alfa -una fauna tan habitual a la capital vallesana com en qualsevol altre nucli urbà que els passi pel cap-. Com determinats espècimens punk que no acabaven d'entendre els discursos de Crass, Suicide o les Slits, no són pocs els milhomes que s'espanten cada vegada que Gala entona versos com "Escucha lo que digo, no me vengas de machito" o "No me hace falta tu polla pa' gozar, tengo flow entre las piernas y solita lo sé usar" -tots dos de la declaració de principis que és "Yo no soy tu bitch"-.
Per això alguns no s'han pogut estar de deixar anar les seves llengües viperines contra el duet barceloní, i d'altres s'han afanyat a qualificar-lo com a broma quan salta a la vista que no ho és en absolut. Com tants altres corrents que al seu moment han arribat a marcar agendes i dictar tendències, el trap anirà tard o d'hora a la baixa però discursos com el de Las VVITCH es mantindran tan vigents com necessaris. Podríem especular que aleshores hauran trobat elles una nova via d'expressió que vagi més enllà de gèneres i etiquetes, però el cert és que ja ho han fet. Diuen el que diuen. I el que diuen pot agradar més o menys, però centrar-se en les formes en lloc de fer-ho en el contingut suposa ara mateix defugir el fons del debat.
Ahir van actuar a la festa major de Granollers, i cridava l'atenció el fet que entre el públic que anava i venia no s'hi aturés cap dels adolescents que solen transitar la via urbana escoltant trap a tota castanya amb posat de mascle alfa -una fauna tan habitual a la capital vallesana com en qualsevol altre nucli urbà que els passi pel cap-. Com determinats espècimens punk que no acabaven d'entendre els discursos de Crass, Suicide o les Slits, no són pocs els milhomes que s'espanten cada vegada que Gala entona versos com "Escucha lo que digo, no me vengas de machito" o "No me hace falta tu polla pa' gozar, tengo flow entre las piernas y solita lo sé usar" -tots dos de la declaració de principis que és "Yo no soy tu bitch"-.
Per això alguns no s'han pogut estar de deixar anar les seves llengües viperines contra el duet barceloní, i d'altres s'han afanyat a qualificar-lo com a broma quan salta a la vista que no ho és en absolut. Com tants altres corrents que al seu moment han arribat a marcar agendes i dictar tendències, el trap anirà tard o d'hora a la baixa però discursos com el de Las VVITCH es mantindran tan vigents com necessaris. Podríem especular que aleshores hauran trobat elles una nova via d'expressió que vagi més enllà de gèneres i etiquetes, però el cert és que ja ho han fet. Diuen el que diuen. I el que diuen pot agradar més o menys, però centrar-se en les formes en lloc de fer-ho en el contingut suposa ara mateix defugir el fons del debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada