El de The Dave Clark Five és un cas curiós. Una banda que al seu moment va competir amb els mateixos Beatles pels primers llocs de les llistes d'èxits d'ambdós costats de l'Atlàntic, que va arribar a amenaçar seriosament el liderat dels propis Fab Four en allò que els nord-americans van anomenar British Invasion, i que comptava entre els seus seguidors amb les filles de l'aleshores president dels Estats Units, Lyndon B. Johnson. Després van arribar altres temps, la psicodèlia va situar-se al centre (o gairebé) del relat pop i la banda londinenca, aparentment incapaç d'adaptar-se al nou escenari, va decidir deixar-ho estar. Fins al punt que el propi Dave Clark, bateria i líder de la formació -i administrador del seu llegat un cop dissolta aquesta-, va negar-se durant dècades a reeditar o llicenciar el catàleg del grup de forma total ni parcial. Durant molt de temps, peces com "Glad All Over" -el single que havia expulsat els Beatles i el seu "I Want to Hold Your Hand" del capdamunt de les llistes britàniques el gener de 1964- van trobar-se descatalogades i eren impossibles de localitzar o adquirir de forma oficial. I actualment tampoc és que sigui una tasca gens fàcil: des dels 90 s'han publicat, sempre amb comptagotes, diversos recopilatoris -el més complet d'ells és "The History of The Dave Clark Five", editat per Hollywood Records l'any 1993- que a data d'avui també es troben fora de circulació -no cal dir que Clark no sembla gaire amoïnat pel tema, i molt menys disposat a posar-hi remei-. Tot plegat ha acabat fomentant un oblit més que relatiu envers una banda que va ser tan o més gran que molts dels tòtems que de seguida ens vénen al cap si parlem del rock britànic de mitjans dels 60.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada