Ha mort Larry Flynt, l'home que en plena era Nixon va desafiar els estaments més rancis i conservadors de la societat nord-americana, lliurant i guanyant una de les grans batalles per la llibertat d'expressió al país de les barres i les estrelles. El seu objectiu, poder publicar lliurement una revista de sexe explícit (i gamberro), que els seus lectors la poguessin llegir tranquil·lament (diguem-ho així), i que els seus detractors simplement poguessin seguir optant per no comprar-la. Tot plegat li va comportar atacs, amenaces, processos judicials i fins i tot un intent d'assassinat.
Arribat aquest punt, em pregunto a què s'hauria d'enfrontar algú com Flynt si se li acudís publicar avui, en plena era de la correcció política i dels judicis sumaríssims a través de les xarxes socials, el primer exemplar d'una revista com Hustler. I em temo que a hores d'ara els adversaris de Flynt i de tot allò que aquest va venir a representar durant la ressaca del Watergate i la Guerra del Vietnam, no vindrien tan sols de la dreta més rància sinó sobretot d'aquells fòrums i tribunes que d'un dia per l'altre passen d'omplir-se la boca de llibertat d'expressió, a pràcticament vulnerar drets igualment fonamentals com la presumpció d'innocència.
Altament reivindicable segueix essent "The People vs. Larry Flynt" (1996), el magnífic biopic realitzat al seu dia per Milos Forman amb uns Woody Harrelson i Courtney Love en estat de gràcia. Descansa en pau, Larry. I siguis on siguis, no deixis mai de fotre canya als talibans del bon gust, als guardians de la moral i als protectors de no se sap ben bé quines essències, vinguin d'on vinguin i siguin quines siguin les seves manies i marcs teòrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada