(1944-2021)
Li va tocar mantenir-se en un segon pla més aviat discret, eclipsada per una personalitat que gairebé de bon principi havia esdevingut mastodòntica, però sense Mary Wilson no s'entendria la història d'una de les grans formacions vocals de la dècada dels 60, essencial a l'hora de parlar de la música soul, dels girl groups i per descomptat del canònic catàleg de Motown. Juntament amb la seva bona amiga Florence Ballard va esdevenir una de les fundadores de les Supremes –la banda es derivava de The Primettes, combo fundat per Ballard al qual es va unir Wilson-. Va ser ella també qui va convidar la seva companya de classe Diana Ross a sumar-se a un projecte que aquesta última acabaria no tan sols liderant sinó utilitzant com a rampa de llançament d'una carrera que esdevindria meteòrica tant a dins com a fora del grup.
Quan el creixent protagonisme de Ross va començar a arraconar una Ballard amb creixents problemes de depressió i addiccions diverses –fruit de la tensió que suposava perdre el control de la banda que ella mateixa havia fundat durant el seu moment de màxima popularitat-, Wilson va exercir com a pont entre ambdues parts. Al final la resolució del conflicte va ser dràstica. Ross, que havia nascut per menjar-se el món i comptava amb el suport dels poders fàctics de Motown, va imposar-se com a líder absoluta d'un projecte on el seu nom destacaria per sobre del de la resta –a partir de 1967, el trio passaria a presentar-se com a Diana Ross & The Supremes-. Ballard, d'altra banda, va ser expulsada del seu propi grup i ja mai més va poder tornar a aixecar el cap –va morir l'any 1976-. Aquells fets suposen un dels capítols més foscos de la història de Motown, i un recordatori que al negoci musical no solen tenir-hi cabuda els contes de fades.
Quan Ross va volar en solitari a principis dels 70, Wilson va mantenir el grup actiu amb noves components i fins i tot es va aproximar als paràmetres de la música disco amb més fortuna del que la història sembla voler recordar. Igualment recomanable resulta el disc en solitari que va signar el 1979 amb títol homònim i en unes coordenades que també apuntaven a les pistes de ball de l'època. Va ser un fracàs comercial –potser hauria gaudit de millor sort amb el nom de les Supremes a la carpeta-, però val la pena recuperar-lo de tant en tant. En dècades posteriors es va dedicar a fer d'actriu i a actuar en circuits nostàlgics. Ens ha deixat a l'edat de 76 anys. Queda com a llegat la bateria d'àlbums i (sobretot) singles amb què les Supremes van abanderar durant bona part de la dècada dels 60 aquell Sound of Young America patentat a la factoria Motown.
Quan el creixent protagonisme de Ross va començar a arraconar una Ballard amb creixents problemes de depressió i addiccions diverses –fruit de la tensió que suposava perdre el control de la banda que ella mateixa havia fundat durant el seu moment de màxima popularitat-, Wilson va exercir com a pont entre ambdues parts. Al final la resolució del conflicte va ser dràstica. Ross, que havia nascut per menjar-se el món i comptava amb el suport dels poders fàctics de Motown, va imposar-se com a líder absoluta d'un projecte on el seu nom destacaria per sobre del de la resta –a partir de 1967, el trio passaria a presentar-se com a Diana Ross & The Supremes-. Ballard, d'altra banda, va ser expulsada del seu propi grup i ja mai més va poder tornar a aixecar el cap –va morir l'any 1976-. Aquells fets suposen un dels capítols més foscos de la història de Motown, i un recordatori que al negoci musical no solen tenir-hi cabuda els contes de fades.
Quan Ross va volar en solitari a principis dels 70, Wilson va mantenir el grup actiu amb noves components i fins i tot es va aproximar als paràmetres de la música disco amb més fortuna del que la història sembla voler recordar. Igualment recomanable resulta el disc en solitari que va signar el 1979 amb títol homònim i en unes coordenades que també apuntaven a les pistes de ball de l'època. Va ser un fracàs comercial –potser hauria gaudit de millor sort amb el nom de les Supremes a la carpeta-, però val la pena recuperar-lo de tant en tant. En dècades posteriors es va dedicar a fer d'actriu i a actuar en circuits nostàlgics. Ens ha deixat a l'edat de 76 anys. Queda com a llegat la bateria d'àlbums i (sobretot) singles amb què les Supremes van abanderar durant bona part de la dècada dels 60 aquell Sound of Young America patentat a la factoria Motown.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada