De la mateixa manera que ens priva de la música en directe tal i com sempre l'havíem conegut, la crisi sanitària també ens impedeix viatjar amb la llibertat de moviment de la qual gaudíem fa tot just un any. Resulta complicat si no directament impossible, a hores d'ara, fer realitat el vell somni de posar-se a fer quilòmetres sense cap destinació en concret, amb la companyia sempre oportuna d'una bona una banda sonora i amb tot l'horitzó per descobrir. És clar que també hi ha qui, davant la impossibilitat de sortir a la carretera, aprofita el moment present per posar sobre la taula tot allò que li va inspirar al seu dia el fet de viatjar.
A Steve Hill el reconeixeran els estudiosos del so Americana com un veterà i versàtil guitarrista canadenc que durant més de dues dècades s'ha dedicat a edificar una carrera musical tan sòlida com poc predicada per aquestes latituds nostres. L'any 2016 se'n va anar a Califòrnia per assistir al festival Coachella amb uns amics i, un cop finalitzat el festival, va decidir passar uns dies a Los Angeles, on va acabar adquirint una furgoneta amb la qual es va dedicar a conduir per les infinites carreteres californianes tot fent oportunes aturades en alguns dels indrets més emblemàtics del Golden State –Yosemite, Big Sur, Death Valley...-, acampant cada nit i component pel camí les cançons que conformen el seu darrer disc.
"Desert Trip" (2020) és el resultat d'aquella aventura, també l'enèsima afirmació de la Costa Oest dels Estats Units com un entorn especialment inspirador tant a l'hora de viatjar com de fer música. Una desena de talls que Hill presenta com una mena de diari de ruta –la majoria els va compondre durant aquell viatge, la resta ja els tenia fets i els va recuperar durant algunes de les aturades realitzades al llarg de la ruta-, enregistrats amb l'únic suport de la seva veu i la seva guitarra, que oscil·len entre el folk polsegós d'"Evening Star" i el blues estripat d'"I Won't". Cançons de carretera que evoquen moviment, conviden a somiar en temps millors i, definitivament, vénen molt més de gust que l'enèsim lament confinat.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada