(1928-2021)
Quan l'estat de Kentucky va atorgar el 1999 una medalla honorífica a Lee Sexton no ho va fer per què sí. L'obra enregistrada pel veterà mestre del banjo és escassa –tan sols un ep a títol propi publicat el 1988 i participacions en antologies d'Smithsonian Folkways-, però el seu llegat és el de qui durant dècades es va dedicar a absorbir i a transmetre tota la tradició musical dels Apalatxes. Sexton va treballar al camp per poder-se pagar el seu primer banjo –allò de la cultura de l'esforç, com en diríem ara-, que va aprendre a tocar al caliu del seu entorn familiar –un dels seus oncles, Morgan Sexton, era una altra eminència d'aquest instrument-. Bona part de la seva vida la va passar treballant a la mina de dilluns a divendres i dedicant-se a la música durant els caps de setmana, generalment en festes casolanes i esdeveniments socials al comtat de Letcher. Sí, Sexton era 100% Kentucky. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada