Maria Jaume: "La pandèmia ha posat més en evidència la precarietat del sector musical"

Valor a l'alça - Foto Noemí Elias.

Es va presentar a un concurs sense acabar d'esperar-ne res. El va guanyar. I després va publicar un disc de debut que la perfila com un valor a l'alça del folk pop balear i més enllà. Parlem amb MARIA JAUME del seu primer àlbum, "Fins a maig no revisc". Text: Oriol Serra.

Hi ha qui es presenta als concursos d'artistes emergents. Hi ha qui els guanya. I després hi ha qui acaba transcendint la pròpia onada expansiva generada pel certamen en qüestió. La mallorquina Maria Jaume va aparèixer a la gran majoria de radars quan va guanyar el Sona9 ara fa dos anys. Des d'aleshores ha fitxat per un dels segells més reconeguts de l'òrbita independent catalana, Bankrobber, s'ha tancat en un estudi de gravació amb tot un Pau Vallvé als controls, i n'ha sortit amb un àlbum de debut, "Fins a maig no revisc" (2020), que la perfila com un valor a l'alça del folk pop en la seva concepció més onírica i fins i tot metafísica.

"Al Sona9 m'hi vaig presentar a corre-cuita. Un dia uns amics em varen ficar la idea dins el cap, i ja que m'anava rondant i el meu entorn m'hi estava animant tant vaig decidir presentar-m'hi sense cap mena d'expectativa. Per això va ser una sorpresa i un xoc guanyar, però després de pair-ho vaig sentir una alegria molt gran", recorda Jaume, que cita com a referents Andy Shauf, Stella Donnelly, The Magnetic Fields o el seu veí Miquel Serra. També Nick Drake, Julia Jacklin i Angel Olsen, amb els quals se l'ha comparat sovint des que peces com "Terra banyada" o "Autonomia per principiants" es van perfilar com a primers fruits d'una trajectòria que té les seves arrels a Lloret de Vistalegre (Mallorca) si bé va acabar d'alçar el vol a la capital catalana.

"Vaig començar a compondre cançons quan em vaig instal·lar a Barcelona, ara fa tres anys. El fet d'haver-me mudat i haver disposat de més temps per mi mateixa, em va permetre dedicar-me més a tocar la guitarra i a jugar amb les lletres". La participació al Sona9, explica, també va suposar un moment decisiu. "Va ser durant el concurs quan em vaig adonar de com em motivava el fet de compondre temes nous, poder-los gravar i aprendre les dinàmiques que mouen el món de la música. Diria que la meva trajectòria comença justament a partir d'aquest punt. Tot plegat m'ha permès gravar el meu primer disc amb un autèntic mestre i fitxar per una discogràfica que, a més d'aconseguir-me un gran número de bolos en temps de pandèmia, m'ensenya i em cuida dia a dia".

REFLEXIÓ I MADURESA

Pistes com "Sa boca i es nas" o "Forces estranyes" semblen adreçar la complexitat de les relacions humanes. A "Més minuts que paraules" i "Fins a maig no revisc" s'hi respira malenconia i fins i tot un cert dolor. Jaume té 21 anys, però les seves lletres destil·len reflexió i maduresa en el millor dels sentits. "Són cançons que he anat fent durant els dos darrers anys i que parlen de com m'he anat relacionant, tant amb mi mateixa com amb altres persones que han anat apareixent a la meva vida. N'hi ha que fan més mal, d'altres que poden semblar complexes però realment són fàcils de desxifrar, i fins i tot algunes que tant poden arribar a formar part de mi com del propi oient".

Des de la publicació del disc, Jaume s'ha enfilat a escenaris com el del Teatre Principal de Palma, on va estrenar una banda d'acompanyament completada per dues velles conegudes de l'òrbita indie catalana com són Maria Espinosa (Junco y Mimbre) al baix i Núria Graham a la bateria. Connexions a les quals cal sumar les seves col·laboracions amb pesos pesants de la música balear com Salvatge Cor, Lluís Cabot (Da Souza) o el propi Miquel Serra. No s'atreveix a parlar d'una escena com a tal, però reconeix que alguna cosa s'està movent a Mallorca. "És evident que estem vivint un moment molt efervescent i bonic, amb projectes increïbles. Però a la vegada n'hi ha que són d'escoles tan distants que no sé fins quin punt es poden posar en un mateix sac".



Finalment, Jaume reflexiona sobre aquests temps estranys que s'han derivat del coronavirus, i sobre els efectes que la gestió política de la pandèmia està tenint sobre sectors estructuralment tan castigats com el de la cultura. "Ha quedat encara més en evidència la situació precària en què ens trobem tots els que ens dediquem a la música. Personalment, tot i que durant el confinament vaig tenir poques ganes de compondre, em va ajudar que alguns músics ho fessin i ho compartissin. El problema ve quan t'adones que les institucions segueixen desconfiant de la cultura en lloc de recolzar-la més que mai", conclou, lamenta.


Més informació:

Maria Jaume  /  Bankrobber  /  Bandcamp