(1941-2021)
A Chick Corea el vaig descobrir de la mà de Miles Davis i d'aquella obra capital que és "Bitches Brew" (1970). Un àlbum que vaig adquirir en plena adolescència i que malgrat el pas dels anys em segueix imposant (sí, imposant) el mateix respecte que el primer dia. Va ser a través dels crèdits d'aquell disc, deia, com vaig familiaritzar-me amb el nom d'aquell teclista amb el qual dialogava el mestre trompetista en títols com "Pharaoh's Dance" o "Spanish Key", contribuint a generar el misteri estructural de l'obra que sol considerar-se com a punt de partida d'allò que es va anomenar jazz rock o jazz fusió.
En realitat, a Corea l'havia escoltat abans d'adquirir aquell disc tot i no saber qui era. I ho havia fet a través de Ràdio Televisió Cardedeu, pionera de les televisions locals a nivell estatal, que durant molts anys va fer servir "Central Park", peça inclosa a l'àlbum "Secret Agent" (1978), com a sintonia d'entrada i sortida de les seves emissions. Encara es feia servir quan jo vaig entrar a l'emissora, i en aquest sentit puc afirmar que aquell títol va formar part de la banda sonora d'una etapa molt important de la meva vida. Que l'obra en qüestió es trobi avui descatalogada és una d'aquelles coses que em costen d'entendre.
Chick Corea es va donar a conèixer al gran públic al costat de Miles Davis, amb qui també va facturar obres igualment essencials com "In a Silent Way" (1969) o "On the Corner" (1972), però no trigaria gaire a destacar pel seu compte i a esdevenir ell mateix un dels màxims referents del jazz fusió, tant al capdavant del combo Return to Forever com amb àlbums signats amb el seu nom com "Return to Forever" (1972) o "Crystal Silence" (1973). Ens ha deixat a l'edat de 79 anys, víctima d'un càncer i havent segellat una de les grans trajectòries musicals del nostre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada