El 'reggae blues' d'Errol Linton

Esmicolant etiquetes en analògic als Toe Rag Studios londinencs.

Qui hagi escoltat amb atenció qualsevol dels múltiples recopilatoris temàtics que exploren els orígens de l'ska, s'haurà adonat que moltes de les peces d'aquest gènere enregistrades a Jamaica entre finals dels 50 i principis dels 60 podrien passar perfectament per sessions de rhythm & blues realitzades als Estats Units. De la mateixa manera, no és estrany escoltar traces d'ska en algunes de les pistes més sincopades del rhythm & blues nord-americà dels anys immediatament anteriors. El blues i els seus derivats van ser una influència clau en un dels gèneres que van definir la música jamaicana tal i com la coneixem a data d'avui. I al capdavall, ja se sap, quan un ofereix via lliure a la seva creativitat les etiquetes sobren.

El britànic Errol Linton va créixer escoltant reggae –un derivat de l'ska- al sud de Londres, i més concretament a Brixton, però des que de ben jove li va caure una harmònica a les mans es va interessar també pel blues fins al punt d'assimilar tota l'essència de l'escola de Chicago. I és aquesta barreja, la del reggae i el blues urbà més genuïns, la que ha definit el seu discurs des que va començar a tocar al carrer a finals dels 80 i fins als nostres dies, ja amb tota una colla de discos signats amb el seu nom i sovint autoeditats davant la manca d'interès d'una indústria del disc que no acaba d'entendre la seva vocació lliure de prejudicis. Deia en una entrevista recent que no entenia per què el seu vessant reggae pot arribar a suposar un problema per a determinats puristes del blues. I, francament, ells s'ho perden.

El seu darrer disc va veure la llum l'any passat sota el títol de "No Entry", i conté exercicis de blues i de reggae que encaixarien a les coordenades més canòniques d'ambdós gèneres. "Fools for Love" podria passar perfectament per una raresa del catàleg de Chess Records i faria les delícies d'una escena mod on també ho petaria el reggae primitiu de "Howlin' for My Darlin'", on la seva harmònica balla al ritme tropical sense deixar d'apuntar als soterranis més humits de la Windy City. És clar que la unió més ben trobada entre ambdós paisatges sonors és un "Love You True" que desconcertarà als puristes de cada costat amb la mateixa fermesa amb què esmicola qualsevol etiqueta. El plàstic, per cert, s'ha gravat en analògic als icònics estudis Toe Rag de la capital britànica.

Més informació:

Errol Linton  /  Pàgina web