dilluns, 10 de maig del 2021

Massa vell per una segona oportunitat

"Me gustaban sus canciones. Me gustaban y me dolían, porque Roger tenía talento, pero nunca iba a triunfar. Su edad era su mayor aliado y su peor enemigo. Y lo que más me dolía es que no se podía hacer nada. Roger tenía cuarenta y ocho años. Era un trébol de cuatro hojas y nadie lo descubriría nunca. Por viejo. A pesar de sus esperanzas y sus sueños, de su optimismo y su energía, era viejo. Viejo para la industria, viejo para una segunda oportunidad. Viejo para la vida. Me dolió".

Fragment de "Julius" (2020, Editorial Gamberra), el primer llibre de relats de Joel C. Pineda. O com explicar en menys d'un paràgraf la repugnant naturalesa d'aquest món que hem construït. Un món de guanyadors i de perdedors, de triomfadors i de fracassats, de blanc o negre, de tot o res. El relat en qüestió explica la relació d'amistat entre un guionista frustrat i un músic de rock que no ha deixat de somiar malgrat haver perdut ja tots els trens possibles. Però el fragment que he triat diu moltes més coses. Va per tots els Rogers que hi ha en aquest món. He tingut el privilegi de conèixer-ne uns quants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada