Un any sense Little Richard

Richard Penniman aka Little Richard (1932-2020) - Foto Dezo Hoffmann/Shutterstock.

Es commemora avui el primer aniversari de la mort de Little Richard. No va ser l'únic referent que ens va deixar al llarg d'un exercici 2020 especialment tràgic també en l'àmbit melòman –per cert, la gran majoria van morir per causes que no tenien res a veure amb l'omnipresent coronavirus, però d'això ja en vam parlar al seu moment-. La llista és llarga i inclou noms que van de John Prine a Eddie Van Halen passant per McCoy Tyner, Charley Pride, Leslie West, Billy Joe Shaver, Peter Green, Bill Withers, Ennio Morricone, Genesis P-Orridge o Kenny Rogers.

Però per alguna raó és la de Richard Penniman la baixa que segueixo tenint més present. Arquitecte del rock'n'roll, tal i com ell solia autoproclamar-se amb tot el dret del món, pioner i catalitzador d'un estil musical però sobretot d'una forma de vida que ell va personificar com ningú més. Un geni avançat al seu temps tant en el terreny musical com en el personal, un provocador nat en uns temps en què provocar consistia en ser un mateix i no en redactar tuits més o menys enginyosos. Se'n va anar aquell 9 de maig d'ara fa un any molt més que un tros d'història.