Han passat cinc anys molt llargs –i moltes coses durant tot aquest temps- des que The Harlock van debutar amb aquell "Love Sex Death" (2016) que elevava el llistó fins a les cotes més altes. Des d'aleshores, els de Terrassa s'han foguejat i consolidat en escenaris que van de festivals de renom a antres gairebé clandestins, refermant-se una vegada i una altra com una de les grans revelacions de l'underground autòcton, i fent augmentar les expectatives de cara a un segon disc que ha vist per fi la llum aquesta primavera i on el llistó puja encara una mica més.
"National Karaoke" (2021, El Mamut Traçut/Hidden Track) sona als Harlock que coneixíem, però també sona diferent. Hi segueixen ressonant referents que van de Richard Hawley (dins i fora de Pulp) a la música d'arrel nord-americana amb estètica noir, però el plàstic es manifesta en el seu conjunt més immediat i directe que el seu predecessor, fins i tot amb una dosi extra de ganxo melòdic en talls com l'inicial "Village Dandy" o, sobretot, la peça titular. Mirada irònica als talent shows sobre una refrescant base pop purament fifties on la veu ja inconfusible de Toni Harlock dialoga amb uns irresistibles cors vocals.
I si "National Karaoke", la cançó, bé podria ser una de les peces que acabin definint la carrera de The Harlock a llarg termini, la resta de l'àlbum també va farcida d'arguments a favor tan potents com els aires spaghetti western de "You Are My Curse", l'èpica gairebé progressiva de "Midnight Knight", el pop assolellat de "Little Blonde Girl" o els paisatges crepusculars d'un "You Are Guilty Too" on Harlock es postula com un crooner amb totes les lletres i amb una banda de suport de solvència més que contrastada –atenció a l'estratosfèric solo de guitarra de Rubén Castro-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada