Què més pot demanar una banda de rock'n'roll quan ha gravat discos amb productors de la talla de Kim Fowley i Jim Diamond, i tot un Little Steven els ha citat entre els seus grups preferits? Doncs seguir incendiant escenaris i despatxant plàstics que facin honor a la seva reputació. En tan sols una dècada i mitja, Muck and The Mires han passat de ser el secret més ben guardat de Boston a esdevenir un dels grans referents del rock de garatge d'inspiració sixties a escala global.
Una condició que referma el seu darrer treball, "Greetings from Muckingham Palace" (2020). Un títol que vol ser una picada d'ullet als seus referents britànics: "Too Soon to Fall in Love" és pur Merseybeat. "This Time I'm Right" destil·la tota la força bruta dels primers Pretty Things. D'altra banda, "Strange Waves" es deixa seduir per la psicodèlia urgent d'uns Castaways o uns Seeds. I "I'm Your Man" és un exercici de garage punk desbocat a mig camí d'uns Sonics i uns MC5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada