Sault, quan una cançó val més que mil imatges

Caràtula del tercer àlbum de Sault, 'Untitled (Black Is)'.

Han publicat quatre àlbums en menys de dos anys –"5" (2019), "7" (2019), "Untitled (Black Is)" (2020) i "Untitled (Rise)" (2020)-, s'han posat bona part de la crítica especialitzada als seus peus i s'han perfilat com una de les revelacions a l'alça del sempre efervescent panorama musical britànic. Però no han arribat a concedir una sola entrevista ni han mostrat mai els seus rostres. Una actitud, la de qui rebutja l'exposició mediàtica i opta per preservar la seva intimitat, que contrasta amb les dinàmiques d'un món digitalitzat on primer és la imatge i després, si de cas, ja parlarem de tota la resta.

Es diuen Sault, vénen de Londres i practiquen un suggerent híbrid de neo soul, rhythm & blues contemporani i funk amb accent dels 90. No es defineixen com una banda sinó com un col·lectiu, són poc actius a les xarxes socials i diuen tot allò que han de dir a través de les seves cançons. "No semblen interessats a fer res que no sigui allò que saben fer a l'estudi", declarava recentment el dj radiofònic Gilles Peterson –un dels primers a fer-se'n ressò- a la revista Mojo –que havia provat sense èxit d'entrevistar-los-. Qui sap si mai els arribarem a veure en un escenari, però ara per ara la seva declaració d'intencions es troba a l'alçada dels seus discos.

Descobreixin-los al seu web.